No en el seu nom


  • Comparteix:

francoise.clabecq

Françoise Clabecq

Activista d'En Comú Podem Sant Cugat


Publicat: el 29/oct/23
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Permeteu-me que us expliqui breument la meva història, crec que aporta context a aquest article d'opinió. Comencem: la meva mare era jueva polonesa, una adolescent refugiada a França en el moment de la guerra. Quasi tota la seva família va morir entre el gueto de Cracòvia i el camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau. Ella se'n va salvar i, en acabar la guerra, va emigrar a Israel com tants jueus que buscaven un país a on reconstruir-se i viure en pau.

Ja a Israel i amb el meu pare, francès de família catòlica, es van enrolar a Israel a les tropes de Palmah. Tots dos volien que es respectés el pacte de partició de Palestina que van signar el 1948 USA i URSS, és a dir que es constituissin dos estats, un de jueu i un de palestí. Ja sabem que no va ser així, doncs es va crear unilateralment l'Estat d'Israel i va començar l'expulsió sistemàtica dels palestins, fins llavors propietaris d'aquelles terres. En adonar-se de l'engany, els meus pares van dimitir de l'exèrcit i finalment van tornar molt desil·lusionats a França el setembre de 1949.

Des d'aquell moment, van lluitar tota la seva vida pels drets humans, contra el racisme i la xenofòbia i contra les polítiques de nous assentaments i repressió de la població palestina per part dels governs israelians que constitueixen un poderós apartheid. Ells sempre van confiar que finalment s'arribaria a una solució per ambdues parts, confiant tant en les pressions internacionals com en les pressions internes de sectors crítics dins la societat israeliana.

En aquest sentit, si estiguessin amb nosaltres, ens dirien que la indiscriminada massacre i segrest de civils israelians que ha portat a terme la milícia de Hamas, si bé ve són el resultat d'anys de barbàrie del govern israelià i d'una Autoritat Nacional Palestina inoperant, no tenen cap justificació doncs no és resistència, és terrorisme i crims de guerra; i s'han de condemnar sense cap mena de dubte. De la mateixa manera que s'ha de condemnar de la forma més enèrgica la resposta militar i les atrocitats a la que sotmet l'exèrcit israelià a la població palestina a la Franja de Gaza, que també són crims de guerra. Israel té dret a la seva seguretat però mai a costa d'assassinar civils palestins.

També ens dirien avui que "NO EN EL SEU NOM" i que hem de fugir dels lemes unidireccionals i simplistes que ens fan caure en la polarització, i hem de condemnar la doble vara de mesurar dels que es limiten a condemnar els uns, o els altres, mentre fa dècades de silenci còmplice davant les situacions que han fet possible aquesta espiral de violència...

Una altra cosa que ens dirien és que ni tots els palestins són pro Hamas ni tots els jueus són pro Netanyahu, hi ha moltes veus crítiques de les societats israelianes i palestines, així com organitzacions jueves i palestines a tot el món, que exigeixen resoldre de forma pacífica les causes d'aquesta situació tan intolerable. Com a exemples, les veus de Sahar Vardi o de Raji Sourani, activista israeliana i palestí respectivament, molt crítics amb els dos governs o el de Vivian Silver, israeliana segrestada per Hamas, defensora de la pau i dels drets dels palestins des del kibbutz a on vivia o els milions d'israelians que en els últims 9 mesos han manifestat setmanalment contra el govern de Netanyahu i a favor de solucions de pau.

És essencial vetllar perquè tota forma d'islamofòbia o d'antisemitisme no pugui calar-se entre nosaltres, pel bé de la humanitat. També és essencial exigir la fi de les violències per ambdues parts - en particular la massacre a la Franja de Gaza com a resposta militar d'Israel, l'obertura de corredors humanitaris i reprendre l'agenda de pau, impulsant el compliment de les resolucions de les Nacions Unides amb la creació de dos estats jueu i palestí, la retirada dels territoris ocupats Gaza i Cisjordània, i la fi dels assentaments il·legals d'Israel.

Sense esperança per al poble palestí, de la mateixa manera que qualsevol poble, no hi haurà pau. Difícil sí, però no hi ha cap altra solució i cap allà hem d'anar!

FRANÇOISE CLABECQ és activista d'En Comú Podem Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.