La Immaculada Constitució


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener

Crític cultural


Publicat: el 15/des/22
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Acabada la setmana del pont, gairebé diria aqüeducte, del 44è aniversari del referèndum d'aprovació de la 'Constitución Española', dimarts dia 6, i del dia de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, dijous dia 8, recupero aquesta col·laboració a Cugat Mèdia manifestant la meva demanda perquè des del Govern -central i autonòmic-, ara que sembla que ens posen d'acord en moltes coses, per reconvertir la celebració d'aquestes festes en una sola modificant només el nom de la manera com titulo aquest escrit d'opinió. I per què? Es preguntaran molts dels lectors. Doncs perquè ambdues coses, la Constitució i la Immaculada Concepció, són el resultat de la fe i, cal dir-ho també, de la mà de Déu (no confondre amb la mà de Maradona ara que també estem immersos en aquest fet extraordinari del campionat del món del futbol i dels diners a Qatar).

La Constitució va ser el resultat d'una llarga negociació entre persones representants de grups polítics que, aparentment, no tenien massa coses en comú per raons que, per exemple, en el llibre de Jordi Casas recentment presentat 'El PSUC i la transició democràtica. Sant Cugat, 1975-1981' s'exposa molt clarament quan transcriu un informe del Comitè Executiu a la III Conferència Nacional de desembre de 1979: "La signatura dels Pactes de La Moncloa, malgrat el preu que n'hàgim pogut pagar posteriorment; l'aprovació de la Constitució, amb totes les seves ambigüitats i limitacions, la celebració de les eleccions municipals... l'aprovació dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya i Euskadi, malgrat les concessions obligades per la correlació de forces representen... punts de referència al servei de la consolidació de la democràcia...". O sigui, com es pot comprovar, un acte de fe, en aquest cas democràtica, però un acte de fe, sense parlar del sorollet dels sabres que alguns ara no tenen ni idea de què suposava en aquells anys recent mort el dictador Franco.

I la Immaculada Concepció? Doncs un dogma creat per l'Església catòlica que afirma que la Verge Maria, mare de Jesús de Natzaret, festa que va arribar al món la nit del 24 i que celebrem ja amb l'encesa de llums espectacular des del dia 1 de desembre a la nostra ciutat amb 350 activitats de tota mena, va néixer del ventre de Santa Maria immaculada, o sigui, que va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda, qüestió aquesta no s'ha de confondre amb el naixement virginal, o sigui, infantar sense haver realitzat l'acte conjugal, en aquest cas amb el seu espòs Josep quan va néixer el fill de Déu, Jesús. Tornem doncs a la fe, a la necessitat de creure per acceptar, i no només això, sinó també proclamar-ho perquè els que no s'ho creuen ho facin. En aquest cas, encara que no t'ho creguis del tot no passa res. A Catalunya ho celebrem tot: arbre de Nadal i Pare Noel, el naixement al pessebre amb el seu caganer, el tió que també ha de cagar (no sé si això té un significat antropològic, vull dir el tema de la merda) i que ho fa a base de bastonades, o sigui una violència que ensenyem als nostres fills i nets i que ja ha creat polèmica i, també, no ho oblidem, els Reis Mags, encara que no siguis monàrquic.

Aquesta unificació de les dues festes, Constitució i Immaculada, ens portaria una simplificació del calendari laboral i escolar d'aquest mes que ja té, a partir del 25, una acumulació de festes que compliquen, és una manera de dir-ho, la vida a molts ciutadans. És clar que les estacions d'esquí no tindrien tanta gent i encara ens costarien més cares considerant que, la majoria, per no dir totes, són deficitàries i cal subvencionar-les amb diners públics. De totes maneres, potser a Sant Cugat del Vallès això no és problema. Tenim un PIB dels més grans de Catalunya. Això ho vaig comentar en una reunió de l'OAMCCSC per demanar a les autoritats municipals que fessin més gestió per obtenir de les empreses que generen 8.415 milions d'euros anualment amb seu social aquí, més col·laboracions com patrocinis pel Teatre Auditori, i la resposta va ser que això ho deia jo, és a dir, com si m'ho inventés. Però després es van celebrar diferents actes, com el de la Tribuna Sant Cugat Empresarial amb participació municipal (com ha de ser) precisament demostrant l'existència i fortalesa d'aquestes empreses. Perquè, no sé si ho saben, al Teatre Auditori només tenim una entitat benefactora, tres associades i una de suport a part del Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Barcelona i mitjans de comunicació, és clar.

En definitiva, jo continuo tenint fe i espero que les dues festes es converteixin en una -un primer pas abans de desaparèixer- i que les empreses nacionals i multinacionals amb seu social aquí col·laborin una mica més amb la societat que els acull, tot i que els preus de compra i lloguer dels habitacles siguin un 40 i 50% més elevats que a l'entorn, característica aquesta que hem sabut gràcies a un estudi de la UAB molt detallat de l'evolució dels darrers 25 anys (1997/2021), presentat recentment, cosa de la qual els que vivim aquí, jo des de fa 57 anys, no ens havíem adonat.
Ja ho veuen, en el fons, un home de poca fe.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.