Inicia sessió 
Registra't
Així hem anat arribant a la situació actual en què: - Malgrat les promeses de la revolució verda, gairebé 900 milions de persones al món segueixen passant fam segons la FAO (dels quals la majoria són petits pagesos i pageses que alimenten al món) - El sistema alimentari és el causant de fins a 1/3 de les emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle, - La petita i mitjana pagesia està en camí de desaparèixer (no és una exageració): hem passat del 23% de població ocupada en el sector primari al 1965 al 1,6% al 2013 i baixant- La famosa dieta mediterrània tan pròpia del nostre entorn i tan saludable està desapareixent, i el 25% de les morts al món estan causades malalties provocades per una mala alimentació.
El què sí ha crescut i molt és la concentració i els beneficis de l'agroindústria tant en el sector de les llavors, com en la producció i la comercialització d'aliments: el negoci dels aliments en poques mans.
La única manera de reaccionar a això és ésser conscients com a societat que alimentar-nos és un acte polític: escollint com ens alimentem, triem quin model de societat volem construir.
Des de la política institucional, els municipis hi tenim molt a dir. Actualment gairebé el 55% de la població mundial viu a les ciutats, i hem de reconnectar els espais i les persones amb el seu món rural i de producció d'aliments. En un context on amb total seguretat continuarem patint pandèmies i desastres naturals, l'autoabastiment i sobirania alimentària són elements claus dels quals estem molt lluny, i sense pagesia ni terra cultivable són impossibles. Aquí hi ha moltes intervencions necessàries des de l'administració: des de la compra pública d'aliments amb criteris de sobirania alimentària de menjadors escolars, socials, residencials i hospitalaris, fins a la planificació urbanística i els programes de relleu generacional perquè la gent jove que vulgui fer de pagès no hagin de marxar. I sobretot l'imperatiu ètic de garantir el dret a una alimentació adequada (no qualsevol alimentació) a tota la ciutadania, des d'una perspectiva empoderadora i no assistencialista de garanties de rendes, participació en les decisions, control de preus, etc.
I des de la POLÍTICA en majúscules, la que exercim cada dia quan ens organitzem com a col·lectius, es pot fer molt per teixir la sobirania alimentària, amb xarxes de suport mutu entre pagesia agroecològica i persones vulnerabilitzades, organitzant-nos com a consumidores per no dependre de la gran distribució, fomentar i practicar dietes que ens cuidin a les persones, al planeta i als nostres territoris, reclamant i recuperant sòl agrari, posant la vida, de nou, al centre.
LIDON MARTRAT és militant de l'assemblea local de la CUP Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.