Inicia sessió 
Registra't
La teva malaltia crònica prosseguia, els tremolors augmentaven, però ben cuidat i controlat com estaves podies seguir tenint un "bona vida", com la que qualsevol com tu es mereixeria. I els dies passaven, els anys també, i seguies feliç vivint allà, tot i que ja no rebies tanta atenció dels visitants com al principi; però eres present, eres algú, algú a qui li encantava fer-te moixaines i rascar-te i acariciar-te i posar-te sempre aigua ben fresqueta i treure't a passejar una estoneta, quan encara et trobaves prou bé, i a fer-te fotos i a dir-te que eres el gosset més "guapo de Sant Cugat", jo.
El temps va anar passant, la vellesa ja s'havia integrat en tu, ja no sorties al carrer a passejar, no en tenies ganes, et començava a costar respirar, els tremolors seguien; aleshores vas començar a perdre el sentit de la vista i de l'oïda, eres tot un ancià... pobrissó, un ancià que encara s'emocionava quan arribava a casa teva i notaves a nostra presència, la meva presència buscant-te i fent-te moixaines i petonets.
La vida no va deixar que passéssim més estonetes junts, el teu cos defallia per moments, la calor sufocant no t'ajudava, i cada dia estaves més pansit, però com que en aquesta casa t'estimaven et van portar al veterinari i, entre tots, precisament perquè t'estimaven et van deixar descansar i marxar en pau; perquè t'ho mereixies, perquè qualsevol com tu s'ho hagués merescut.
BIBIANA NAVARRO I ARGELICH és membre de la PAS Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.