Inicia sessió 
Registra't
Com dic, en Santi no era una persona corrent. En absolut. I això, penso jo, el feia sentir-se una mica desubicat en aquesta societat, com si hagués de contemporitzar amb una realitat quotidiana feta de neguits mercantilistes que escapava a la seva comprensió. L'hem perdut molt d'hora, en Santi, massa d'hora, perquè morir a 66 anys, deu dies abans de fer-ne 67, és morir massa d'hora. I més ara, que la vida s'ha allargat tant. Diria, això no obstant, que és molt probable que ell, consultant la seva carta astral, ja sabés que el llibre de la seva vida no tenia més pàgines, que ja no hi quedava lloc per escriure res més, i que, per tant, estigués esperant serenament aquest moment. Les persones som rellotges de sorra marcats per dos fets que escapen a la nostra voluntat, el principi i el final, però el mentrestant, l'enriquiment del mentrestant, l'escrivim nosaltres. En Santi ja ha escrit aquestes pàgines centrals, les pàgines del mig, i ha donat als altres el millor que tenia, que era ell mateix. Moltes gràcies, estimat Santi. Amic.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.