La ciutat


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener

Crític cultural


Publicat: el 7/mai/22
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

'Plena de carrers per on he tombat / per no passar els indrets que em coneixien. / Plena de veus que m'han cridat pel nom'. Començo amb el principi d'un poema de Gabriel Ferrater perquè estem celebrant (celebrant?) el centenari del seu naixement a Reus i els 50 de la seva mort, suïcidi, a Sant Cugat. La setmana passada es va posar una placa davant de la casa on va viure a la rambla de Ribatallada i també es va presentar la biografia escrita per Jordi Amat, que encara no he llegit, però que, estic segur, és magnífica. Jo vaig coincidir amb Ferrater en una tertúlia molt especial: cada dia, de dilluns a divendres, a les 8 del matí al tren anant a treballar a Barcelona, ell a l'Editorial Seix i Barral del carrer Provença, xerrant amb el pintor Quim Viñolas i altres, 25 minuts plens de pensaments i riures, anècdotes i acudits a aquella hora quan el dia començava. Estic convençut que si Ferrater veiés i escoltés el que es diu i es fa per ell, posaria cara de no entendre res enarcant les celles i mirant sorneguer darrere les ulleres fosques.

Perquè la ciutat és tan diversa com les persones que hi viuen i, també contradictòria. El Dia de Sant Jordi la plaça d'Octavià, matí i tarda, estava plena a vessar de gent mirant i comprant llibres. Em va agradar un acudit d'en J.L. Martin del dissabte següent a La Vanguardia on hi ha un cartell en una llibreria que diu: "Avís important! Els qui no van poder adquirir un llibre per Sant Jordi a causa del mal temps el poden comprar qualsevol altre dia de l'any". Personalment vaig estar signant la novel·la 'Assassinat a la sala capitular', al matí a la parada d'El celler de llibres i a la tarda a Paideia, copsant una realitat que confirma aquella certesa que molta gent viu a la ciutat, però no té massa idea de determinades coses que a molts ens semblen importants i absolutament naturals. Quan comentava que l'acció començava durant la primera funció de 'Pedra i Sang', moltes de les persones a qui vaig dir-ho no tenien ni idea que es feia aquesta obra a la mateixa sala capitular cada any des de fa 20 anys. En alguns casos no sabien que el claustre del Monestir es pot visitar cada dia.

Afortunadament, no tot és com això. El mateix dia el concert de Càritas per Ucraïna va omplir l'església de Sant Pere, amb unes actuacions de qualitat que ajuntaven ucraïnesos i russos, molts ben representats per la violinista Ala Voronkova i el pianista i compositor Guerassim Voronkov, durant molts anys veïns de Valldoreix, amb un estol de figures com la cubanosantcugatenca Ana Häsler amb la coordinació de Gemma Navarra que, com sempre, conduïa una acció positiva de cultura, social i ciutadana amb un considerable resultat recaptatori. La pregunta a continuació, vista la resposta de la ciutat a aquesta invitació a unir cultura, la música i la cooperació, és per què la setmana següent, dissabte dia 30, dins de la programació de 'Viu la Classica Sant Cugat', el concert del grup Lorem Ipsum amb la Missa Pro Defunctis de Cristóbal De Morales, una obra mestra de la polifonia del Renaixement, a un preu molt assequible no aconseguia reunir ni 50 espectadors considerant, a més, que molts presents eren amics o parents dels intèrprets.

Les notícies del 'catalangate' també afecten personalment santcugatencs i aquells que no hem estat espiats no hauríem d'oblidar que, en qualsevol cas, la tecnologia que tant ens agrada, fem servir i necessitem ( mòbils, ordinadors i un llarg etcètera) té com característica que l'essència del sistema comporta automàticament que estem geolocalitzats sempre i, amb totes les probabilitats que, si convé, puguin entrar a la nostra intimitat per conèixer absolutament tot el que fem, escrivim o guardem i ara, ens expliquen, poden introduir alguna cosa que nosaltres no hem escollit. Com passa sovint comprovem que Espanya, el seu govern, reacciona i funciona diferent quan alguna cosa afecta els catalans o quan també incideix en altres sectors de la societat espanyola.

Això també funciona amb el cinema. Vaig a veure 'Alcarràs' als Cinemes Sant Cugat que, a la sessió del dimarts 3 a les 5 de la tarda, es projecta en català sense subtítols. La polèmica desfermada és que l'exhibició a Catalunya està prevista per 150 sales, però poden escollir si ho passen subtitulat en castellà o no. Les cadenes d'exhibidors deixen que siguin les sales les que decideixin considerant que coneixen millor els seus habituals clients. Un argument és que volen que s'entenguin bé els diàlegs perquè molts no entenen el català de Ponent. L'altra és que, després del premi de l'Os d'Or de la Berlinale, moltes persones de parla no catalana la volen veure. Una vegada més la diferència de tracte. Pel·lícules nord-americanes, franceses, etc. subtitulades en català no n'hi ha pràcticament. A la televisió espanyola, tres que jo he vist parlant d''Alcarràs', es va dir que "una película española ha ganado en la Berlinale". No vaig sentir que era una pel·lícula parlada en català. Al marge de tot això vagin a veure-la perquè confirma la capacitat de Carla Simón per emocionar amb les imatges sense paraules, o encara que no ho entenguis tot, igual com passa sovint a la vida.

Per arrodonir-ho al costat dels cinemes, en el Teatre-Auditori, se celebra un concert commemorant els 10 anys del Conservatori de Música de Sant Cugat dins de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels. Més de 100 estudiants (i algun professor), instrumentistes i grups corals dirigits per Raimon Romaní interpreten Toldrà, Haydn, Offenbach i la peça 'Veni, creator spiritus' del propi director que, d'aquesta manera, demana que la creativitat ens arribi a tots, els que toquen i canten i a nosaltres, els que gaudim escoltant una obra molt ben estructurada, emotiva i tota una demostració d'una feina llarga en el temps que suposa una realitat més d'aquesta ciutat que, com deia al principi és variada i, a vegades, contradictòria.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.