Inicia sessió 
Registra't
El règim de Putin sempre es va basar en principis diferents dels que guien les democràcies europees. La seva acció es va revestir en alguns casos de gran brutalitat, amb l'eliminació física dels que se li oposen. En general, la manera com el règim rus tracta tots els que pensen de manera diferent i exerceix el control de la premsa, no té gens a veure amb el funcionament d'un estat de dret ni amb les regles bàsiques de la democràcia tal com ho entenem en la Unió Europea. Com és normal en aquestes situacions de guerra, el conflicte és tractat en la comunicació social i per l'opinió pública com una guerra entre "el bé" i "el mal", en què "el bé" és el nostre camp i "el mal" són tots els participants en el camp antagònic, siguin ells els responsables polítics instigadors o qualsevol altre. És una pena que sigui així, doncs la contribució de Rússia i dels russos per a la cultura europea va ser sempre important. De pocs països podríem citar, així de memòria o amb una petita ajuda bibliogràfica d'Internet, vint personalitats en el món de les arts i de la política, que van influenciar molts de nosaltres i estan presents en la formació intel·lectual dels europeus. Dostoiévsy, Tolstoi, Gogol, Chekhov, Pushkin, Gorki, Mayakovsky, Shostakovich, Stravinsky, Prokófiev, Rachmaninoff, Kandinsky, Chagall, Ana Pavlova, Nijinsky, Nureyev, Diaghilev, Eisenstein , Tarkovsky o Gorbatxov. La història també ens va ensenyar que en ocasions crucials, el poble rus va ajudar a modelar l'Europa tal com avui la coneixem.
Durant les invasions napoleòniques, Portugal va resistir i va expulsar per tres vegades l'invasor francès, però només seria la derrota de Napoleó a Rússia, en 1812, que apartaria el perill imperialista francès del sòl portuguès. En la Segona Guerra Mundial, els aliats russos van donar una ajuda decisiva en la derrota de Hitler i del nazisme. Els va costar prop de 25 milions de morts, prop la meitat de la població espanyola actual. Com molts altres pobles, els russos van sofrir els horrors de dictadures sagnants i inhumanes. L'estalinisme, amb les seves llistes diàries de ciutadans a abatre o enviar a camps de reeducació, concentració i mort, és un dels pitjors exemples en la història de la humanitat. Tots els països tenen alts i baixos. És massa evident que la invasió d'Ucraïna per Rússia és un moment molt baix de la vida de la pàtria de Stravinski.
L'opinió pública europea i la major part dels països del món van prendre immediatament i just el partit de la part més fluixa, de la nació agredida i envaïda. Els governs de la Unió Europea i dels Estats Units es van apressar a ajudar a Ucraïna a organitzar la seva defensa militar, enviant armament. La ciutadania va acollir i va donar confort als refugiats, tal com hauria de ser en una societat influenciada per valors humanistes, com és la nostra. I la guerra continua i continuarà amb el risc d'escalada per a un conflicte nuclear o per a una tercera guerra mundial. Els últims anys la població mundial ha hagut de fer front, a desafiaments planetaris. La pandèmia, el col·lapse climàtic, la crisi energètica, la desigualtat social, la crisi econòmica, el desafiament demogràfic. Enfronta ara el perill més gran, el perill nuclear. És cert que tal perill ja era present en la dècada dels seixanta, però llavors mitigat pel fet que només dues potències tinguessin capacitat d'utilització d´aquelles armes. No és el cas en els temps que corren.
António Guterres, el secretari general de les Nacions Unides, en el seu desplaçament recent a Moscou i a Kíev va concentrar el seu esforç en les qüestions humanitàries, intentant convèncer els contendents de la necessitat d'obertura de corredors humanitaris per a salvar vides i disminuir el patiment de la població civil. És el més urgent, però, així i tot, les diligències de Guterres van enfrontar incomprensió i només ara comencen, tímidament, a donar alguns resultats. "La guerra és malvada, absurda, inacceptable" va afirmar ell a Ucraïna, quan observava la destrucció i el patiment provocats pels míssils russos.
Després de dos mesos de guerra té sentit imaginar en com pot acabar aquest conflicte. Cap de les hipòtesis teòricament possibles és agradable. El primer escenari seria que la Federació russa aconseguís els seus objectius: la instal·lació de governs pro Putin en territoris del Donbás. Tanmateix, en el cas de l'ocupació forçada per l'exèrcit rus de tals territoris, seria de preveure la continuació de l'agitació i de la violència i eventualment la seva extensió a altres territoris en què la població ucraïnesa i russa convisquin. La segona hipòtesi seria la de què, amb l'ajuda de l'armament dels Estats Units i de la Unió Europea, l'exèrcit ucraïnès aconseguís fer recular l'invasor. En aquesta situació, no seria de preveure que Putin desisteixi dels seus objectius i, per tant, seria plausible la continuació del conflicte, utilitzant armament pesant, cada vegada més destructor, eventualment nuclear. Finalment, la tercera hipòtesi seria la més dramàtica: la internacionalització del conflicte com fruit d'algun error humà o d'alguna màquina, com per exemple la violació de l'espai aeri d'un país de l'OTAN per un avió o míssil rus. Cap d'aquests escenaris és optimista i cap augura una situació internacional pacífica els pròxims anys.
Fins ara els dirigents dels dos bàndols han abocat els seus esforços en l'elaboració i en la materialització de plans per a la guerra. Segons les notícies, prèviament al viatge d'António Guterres, els únics esforços per aproximar les parts en contesa i aconseguir la pau van ser fets per Erdogan i pels responsables polítics xinesos. És temps d'algun grup de polítics responsables, democràtics, amants de la pau, portadors dels valors humanistes de la Unió Europea dibuixin un pla de Pau. Podrà ser algun cap de govern d'un país europeu, el president del Consell Europeu, el cap de la diplomàcia europea, el secretari general de les Nacions Unides o qualsevol altre individu creïble. Haurà d'utilitzar simplicitat, veritat i bondat per aconseguir un fet d'enorme grandesa, com va dir Tolstoi. Per la bé dels nostres fills i dels nostres nets.
RUI CAVALEIRO és militant del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.