La salut mental d'infants i adolescents, no és cap fotesa


  • Comparteix:

maria.cruz.molina

María Cruz Molina


Publicat: el 2/abr/22
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

En tot el temps de la pandèmia hem sentit a parlar de problemes de salut mental. En especial, en la infància i l'adolescència. Però, l'increment d'aquests problemes en aquestes edats ja s'observaven abans i ara s'han incrementat molt. Tot i així, el que no ha canviat gaire és l'abordatge del problema.

Per una banda, sembla difícil d'aconseguir que la salut mental sigui considerada no només com l'absència de trastorns mentals. Si a la salut mental li donem el significat de benestar psicològic i emocional, veiem que hi ha moltes persones, i sobretot infants i adolescents, insatisfetes i infelices, que pateixen emocionalment amb quadres d'ansietat i depressió, per motius externs -és a dir, no endògens-, dels quals en som responsables el conjunt de la societat. Es constata, per exemple, que la probabilitat de patir un trastorn mental és 4 vegades més gran en famílies amb baixos ingressos. La manca d'expectatives de futur, la sensació de fracàs, la desmotivació, la dificultat per a expressar emocions i comunicar-se, entre d'altres, poden ser motius de malestar psicològic greu. Moltes vegades aquests trastorns no són detectats a temps per la família, ni pels serveis sanitaris ni a l'escola. Manquen mecanismes per avançar en la identificació del malestar infantil i juvenil, però sobretot manca un abordatge educatiu a l'escola amb el qual s'integri la promoció del benestar emocional i psicològic.

D'altra banda, l'atenció a les persones amb trastorns de salut mental, i en especial als infants i adolescents, és del tot insuficient si ens referim al serveis sanitaris públics. L'increment de la necessitat d'atenció sanitària, no s'ha vist coberta per una millora en l'atenció primària ni hospitalària, ja desbordades per la pandèmia. Les llistes d'espera en aquests casos, també s'han anat incrementant, amb el conseqüent empitjorament del malestar i del sofriment infantil i juvenil. Quan aquests són trastorns que, en els menors, requereixen d'un abordatge terapèutic sense demora.

Els especialistes de pediatria adverteixen de la necessitat de reforçar i coordinar els serveis de salut, educatius i socials per posar fre al preocupant impacte de la pandèmia en la salut mental d'infants i adolescents. És un fet ara mateix i no podem obviar que ho continuarà sent més enllà de la pandèmia.

De la mateixa manera que, per a la salut en general, l'Atenció Primària és la base per a que el sistema sanitari funcioni. Per a la salut mental dels menors, l'Escola Primària i la Secundària són el lloc en el qual els problemes poden i han de ser detectats:

  • Cal que el professorat de tots els nivells tingui una predisposició i una formació adequada per poder detectar i derivar el casos que sorgeixin en el seu alumnat. Aquesta derivació, en primer lloc, ha de ser cap als psicopedagogs del centre educatiu, que ha de fer un primer diagnòstic i un abordatge d'emergència, si cal, per tal d'evitar conseqüències immediates, i donar a l'alumnat la sensació der ser escoltat i atès. I a continuació, si són derivats als serveis sanitaris, siguin atesos sense demores que poden arribar a contribuir enormement en l'agreujament del seu estat. Hi ha hagut algun reforç de professorat en els centres educatius arrel de la pandèmia, un reforç que, en ocasions, les direccions han optat per que fos de l'especialitat de psicopedagogia, però en la majoria de centres educatius això ha estat clarament insuficient, ja que també s'ha de tenir en compte que la resta del professorat s'ha vist impedit de fer un seguiment proper i personalitzat de l'alumnat. No només pel fet d'haver hagut de treballar, a temporades, a distància, sinó perquè el conjunt de les seves tasques s'ha vist multiplicat exponencialment, passant a ser aquests professionals també afectats de problemes de salut mental, com l'ansietat i altres.
  • Cal dir ben fort i que se senti que el professorat s'ha fet creditor, com els sanitaris, d'aplaudiments per la tasca assumida com a conseqüència de la pandèmia, i que mereixen molt millor tracte que el que els està sent dispensat pel Departament d'Ensenyament en el moment actual.


  • Més enllà dels centres educatius, en els serveis sanitaris, en matèria de salut mental, cal actuar ja i anticipar-se:

  • Cal dotar de més recursos a l'Atenció Primària de Salut, com a centre del sistema sanitari perquè pugui ser l'eix vertebrador també de la salut mental dels infants i adolescents.
  • Cal dotar de més professionals per l'atenció psicològica i psiquiàtrica a tots els nivells sanitaris.
  • Cal millorar la coordinació entre sanitat, educació i serveis socials.
  • Cal reforçar paral·lelament la promoció del benestar, la prevenció i l'atenció dels trastorns, sense esperar a que aquests es desenvolupin.
  • I cal millorar l'acció comunitària per tal de reduir l'estigma dels trastorns mentals.


  • MARÍA CRUZ MOLINA GARUZ és membre de Marea Blanca de Sant Cugat del Vallès
    *Aquest article ha estat elaborat juntament amb Isidre Marías Benito



    • Comparteix:

    OPINA

    Identifica't per comentar aquesta notícia.

    Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

    Avís important

    Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

    Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

    No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

    Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.