Inicia sessió 
Registra't
Jo pensava, amb mig somriure permanent i contradictori, que efectivament Europa bull aquest darrer mes, primer quan les maniobres de l'exèrcit rus es desenvolupaven com un joc a prop de la frontera d'Ucraïna i després, quan la cosa va començar a ser una operació militar segons el dictador Vladimir Putin, per no dir mai que havia començat una guerra, una autèntica guerra on hi ha morts, ferits, cases destruïdes, hospitals i maternitats arrasades, i milers, ja milions de desplaçats, persones grans, dones i nens bàsicament que fugen de la destrucció i de la mort i Europa bull perquè, en una taula semblant a la que sortia l'escenari del Teatre-Auditori, es reuneixen presidents, primers ministres, ministres d'afers estrangers i un llarg etcètera que van repetint que s'ha de fer quelcom i, mentre tant, tots comencem a rebre els resultats de la bogeria desfermada que afecta elements bàsics del nostre dia a dia amb l'augment dels preus.
Però tots sabem que això no és rés comparat amb haver de deixar casa teva, el teu espai i tot allò que forma part de la teva vida i, cal dir-ho, la resposta de la majoria dels països d'aquesta Europa han decidit rebre i aixoplugar als ucraïnesos, alguns rebuts directament per parents i amics que ja vivien a diferents països de la Unió Europea i altres per organitzacions amb el suport dels governs corresponents i és quan, aleshores, hom comprova com és molt diferent fugir d'Ucraïna o fer-ho de Síria, o de l'Afganistan, de Tanzània o de qualsevol altre país de l'Àfrica sigui la zona del Magreb o de l'Àfrica subtropical negra, perquè amb totes les consideracions que es vulguin fer, ètniques, religioses, culturals i històriques, la realitat pura i dura és que no es tracten de la mateixa manera a les persones en funció del seu origen i l'Europa, que la mitologia ens explica que era una princesa fenícia que va enamorar a Zeus, que la va raptar convertint-se en un brau, escriu una nova fulla històrica on les virtuts elogiables d'acolliment i suport físic i emocional es barregen amb la sensació d'injustícia que durant molts anys han sofert persones que també fugien i segueixen fugint de les guerres, de la fam i de les persecucions per voler ser lliures d'obra i pensament.
Sempre es produeixen tractaments diferents a qualsevol nivell i aquí, més a prop, tenim dos que afecten a la nostra ciutat: Comunicat municipal anunciant que s'ha fet un pas endavant per construir el Complex Aquàtic de Mira-sol, un magnífic projecte pel que es veu i s'explica que sembla anirà endavant amb una inversió global de 7.300.000 d'euros i que, cal dir-ho de seguida, em sembla molt bé. Però aleshores el que no entenc són els problemes que venen de molt lluny en el temps i en els diferents governs municipals pel que fa referència a la piscina, l'humil piscina de la Floresta que sempre ha tingut una permanent insuficiència inversora. Serà perquè Mira-sol té gairebé 17.000 habitants i la Floresta no arriba als 5.000?. No voldria pensar que es tracta d'això però cal tornar també a fer allò de les comparacions odioses per recordar que fa molts, però molts anys, es parla d'una biblioteca a la Floresta que també seria un espai amb múltiples funcions socials, com passa actualment en la configuració de totes les biblioteques i continua exactament igual amb la possibilitat de demanar llibres a la Biblioteca Central i prou.
Finalment, fer-me ressò de l'experiència patida a la comissaria de la Policia Nacional de Sant Cugat del Vallès, ciutat de Catalunya, dins d'España, membre de la Unió Europea, per algú que volia renovar el DNI i passaport i quan va demanar algú que parlés en català un dels policies li va agafar el passaport dient a crits: "Aquí pone España! Estamos en España. Aquí se habla español!" i quan marxen després de no poder parlar amb un superior per queixar-se d'aquest comportament, l'individu encara els crida quan surten "A la calle!, A la calle!". El greu problema és que ningú, cap dels companys i companyes del policia a la comissaria va dir absolutament res. La qüestió és que aquest policia forma part de la cada vegada mes extensa manada de "A por ellos, a por ellos, oè, oè, oè!" i que la Constitució, tan preuada i que segons molts no es pot tocar, diu en el seu article 3 que el "castellano" és la llengua oficial de l'Estat però que les altres llengües, entre elles el català, també ho són en la seva autonomia.
Ja ho deia al principi: Europa bull!.
EDUARD JENER és crític cultural
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.