Inicia sessió 
Registra't
Jo no sóc persona religiosa, raó per la qual no tinc costum sovintejar les esglésies. I si en visito alguna, sigui de Catalunya o d'un altre país com a turista, només m'hi mou un interès merament cultural i arquitectònic. Però probablement perquè sóc agnòstic sento respecte per les creences personals de cadascú i assisteixo a les cerimònies religioses que se celebren per la mort no tan sols de persones estimades, sinó també de persones que, per la seva tasca, si hi tinc algun vincle, em mereixen una consideració. No cal dir que la meva presència, en cas d'haver anat a l'acte comentat, hauria estat del tot irrellevant, atès que no estic al servei de la ciutadania en funció de cap càrrec públic ni represento ningú que no sigui la meva pròpia persona.
Però tot canvia quan hom es constitueix en govern municipal, sigui del municipi que sigui. A partir d'aquell moment contreu un conjunt de responsabilitats entre les quals ser present en tots aquells actes i cerimònies vinculats al patrimoni humà de la ciutat. Pot ser avorrit si no se sent cap empatia per aquestes servituds, ja ho entenc, però això caldria haver-s'ho pensat abans d'assumir el càrrec, no pas en ple exercici. Un alcalde, un tinent d'alcalde o un regidor tenen obligacions que no tenim la resta de ciutadans. Nosaltres sí que podem decidir, d'acord amb el nostre estat d'ànim, a quina cerimònia anem i a quina no. Però un càrrec de govern municipal no té aquest privilegi i, per tant, és legítim que un regidor de l'oposició o un ciutadà qualsevol l'interpel·li i li demani explicacions. Està en el seu dret i contra aquest dret no existeix el dret d'esbroncar-lo ni de fer-li un judici d'intencions, i encara menys de no deixar-lo parlar.
Però la cosa no acaba aquí, perquè una persona vinculada a un dels partits del govern municipal, a través de Twitter, va afegir més llenya al foc lloant el to de l'esbroncada, titllant de populista el regidor Vallès per haver fet aquella observació i intentant justificar l'absència institucional esmentada tot preguntant-se si és que "el govern ha de ser a tots els funerals i si és que hi ha santcugatencs de primera i de segona". És obvi que quan no es tenen arguments, només hi ha lloc per a excuses de mal pagador com aquesta, manifestament populista i demagògica. Però ja que ens han dut fins aquí, reflexionem-hi: significa això que el govern municipal proclama públicament que no assistirà a cap enterrament, ja que la seva presència allí indicaria que el mort era un santcugatenc de primera? Significa això que d'ara endavant, mori qui mori, els membres del govern municipal es quedaran a casa per no fer distincions que podrien despertar qui sap què? Significa això que, per aquesta raó, s'haurien quedat a casa en la mort de Grau-Garriga, posem per cas? I en la de fills predilectes com Joan Llamas, Joan Fàbregas o Gabriel Ferrater, per exemple? Tampoc no hi assistiran, a l'enterrament de Carmen Rojo? Renoi, quin embolic!
Tan fàcil que hauria estat respondre al regidor amb un simple "Moltes gràcies, senyor Vallès; tindrem en compte el seu prec" i passar a una altra qüestió. Calia menysprear-lo i faltar-li el respecte? Fins i tot en el cas que el regidor no tingués ni un bri de raó, res no justificaria que se'l tractés com se'l va tractar. Una de les servituds de governar és la d'encaixar la crítica. Però la crítica és una cosa que l'actual govern, fruit d'un pacte antinatura, encaixa molt malament. Per això reacciona amb tanta virulència, perquè té la cua de palla. Hi ha una explicació psicològica, tanmateix. La susceptibilitat i l'agressivitat denoten sempre una profunda inseguretat.
La crítica civilitzada és un deure de tota oposició democràtica; l'oposició, precisament perquè ho és, no té la funció de ser submisa ni de cantar les excel·lències del poder. Si pot, l'ha de posar contra les cordes. I el poder ha de respondre amb serenor i intel·ligència, fins i tot quan l'oposició no té raó, no pas escridassant i emmordassant el missatger. Un govern no pot perdre mai els nervis. Mai. Res no fa més diàfana la feblesa que l'ostentació de força.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.