La Unió: Penúltim capítol?


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 24/mar/21
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Un article exhaustiu i magnífic de Martí González i Clara Bardají publicat aquest mes per Cugat Mèdia explica la cronologia dels esdeveniments entorn la remodelació i viabilitat dels darrers onze anys de La Unió, entitat centenària i una de les més representatives de la cultura quan era un poble i que, amb el pas del anys, va continuar present amb alternatives pròpies de l'evolució espectacular de Sant Cugat del Vallès ara ciutat camí dels 100.000 habitants. La darrera notícia és el resultat de la votació en la darrera assemblea de socis que, per majoria, accepta la proposta de l'Ajuntament per la liquidació del consorci públic/privat creat el mes de maig de l'any 2017.

En el programa Molta Comèdia de la setmana passada tractant del Dia Mundial del Teatre el convidat Ferran de Juan, membre de la Junta de La Unió, va fer algunes declaracions envers la posterior fase de col·laboració entre Unió i Ajuntament que és on vull anar a parar en aquest article, perquè sens dubte i sense entrar en la situació actual, la col·laboració de futur entre els dos propietaris del nou edifici de La Unió hauria de ser fonamentalment que, primer les entitats pròpies i després els grups que a la ciutat desenvolupen activitats dins de les arts escèniques trobessin un lloc habitual per mostrar les seves produccions en espai propiament teatral i també a la Sala Clavé que reuneix unes condicions esplèndides, això sense oblidar l'acció actual de programació 'De prop' al Teatre de Mira-sol, el Casino de la Floresta, el Casal de Torreblanca i d'altres que compleixen una missió positiva que cal continuar.

El nou teatre de La Unió, un projecte ja aprovat per l'Ajuntament però encara no licitat, hauria de ser un espai, la reclamada Sala B (que alguns anomenem Sala C perquè la B encara té espai al costat del Teatre-Auditori) perquè de manera regular les companyies teatrals, els grups musicals (de qualsevol branca de la música), els de dansa (clàssica o no), els circenses, tinguessin un aparador cada temporada. Una programació del Teatre de La Unió pot configurar-se com complementària al Teatre-Auditori i, simultàniament, com aquell espai que quan es va pensar inicialment estava pensat per poder enquibir els espectacles locals i que, després es va comprovar que era difícilment assumible, ara tenen l'oportunitat de fer realitat una promesa no complida i fer una programació externa professional i una altra, en alguns casos amateur, que donaria sentit a una inversió d'equipaments que es posaria directament a l'abast de la ciutadania dalt de l'escenari i com espectadors.

Una de les raons per no seguir amb el consorci, segons les declaracions del interventor general municipal, va ser que era inviable. Probablement des d'un punt de vista estrictament legal i econòmic això és veritat, però la consideració que faig des d'aquesta tribuna és que no es tracta d'una cosa ni de l'altra, si no de pensar que la cultura no és una despesa sinó una inversió i, en conseqüència, els diners (de tots) que puguin fer realitat aquesta funció del Teatre de La Unió servirien per augmentar la cohesió de la ciutadania, per fer-los més lliures i, probablement, més feliços.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.