Dit això, vull agrair a la Dolors Vilarasau l'esplèndid treball de direcció que va fer de l'obra, i als actors, Carles Martínez i Míriam Alamany, la seva grandíssima interpretació. Veient-los, em vaig oblidar completament que jo era l'autor de les seves paraules i vaig entrar en la vida de l'Enric i de la Ivet com si fossin reals i m'estiguessin mostrant els clarobscurs de la seva intimitat matrimonial. Em va fer feliç, en acabar-se la representació, que els espectadors els reconeguessin l'esforç no sols amb aplaudiments, sinó també cridant 'Bravo!'
Quina llàstima que havent-hi tant de talent entre els actors i les actrius, aquests vegin tan limitades les possibilitats d'exercir-lo i de fer-nos-en partícips per culpa d'una pandèmia que ha fet i fa molt de mal al teatre, moltíssim, i també per culpa de la migradesa de les nostres indústries culturals. No ser un Estat obliga Catalunya a gestionar engrunes permanentment, i això té conseqüències terribles entre les quals el fet que els treballadors d'aquestes indústries puguin viure de la seva professió, cosa, per cert, que s'està convertint cada cop més en una quimera.
Per aquest motiu, reitero des d'aquí el meu agraïment als espectadors que va exhaurir les entrades i els dic que va ser un plaer per a mi sentir-los riure durant la funció. Jo, personalment, escric per a la gent, i veure que la gent s'ho passa bé és el millor regal que sóc capaç d'imaginar. Moltes gràcies a tots.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.