Inicia sessió 
Registra't
Hi ha pares i mares que aspiren a ser companys de fatigues dels seus fills, volen que aquests els vegin com a amics i no pas com a progenitors, pensant-se que això n'estrenyerà el vincle. Però els fills ja tenen els seus propis amics, perquè els amics s'escullen; els pares i les mares no. Podem arribar a tenir una relació magnífica amb els nostres fills, però serà difícil aconseguir-ho, si pretenem ser vistos com allò que no som. És molt improbable que ells s'obrin a nosaltres, si veuen que nosaltres no fem el mateix amb ells i els amaguem determinats aspectes de la nostra vida per tal d'oferir-ne una imatge immaculada. Els pares i les mares no són un oracle. Els pares i les mares són humans, no ho saben tot, tenen dubtes, tenen anhels, tenen somnis i de vegades s'equivoquen, com tots els humans, ja siguin pares, mares, filles o fills.
L'obra 'Mares, filles i fills' ajuda a pensar sobre aquestes coses a través de situacions ben gràfiques, molt ben estructurades i bon ben interpretades, i amb diàlegs extraordinàriament versemblants. En acabar, tots els espectadors, joves o adults, confessen que, d'una manera o una altra, s'hi han vist reflectits. Una obra realment encantadora.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.