A Espanya n’han arribat 900 de les 17.000 persones que el govern es va comprometre a rebre fa més d’un any. I ara què? Perquè no ens penséssim que aquests 'afortunats' ja tenen la vida resolta, de cap manera. Després de ves a saber quant de temps els diran si els hi concedeixen o no la condició de refugiats i pel que sabem fins ara, això passa en molts pocs casos: gairebé el 70% dels demandants no l’aconsegueixen i tenen15 dies, 15, per abandonar el país.
Després no sabem què passa, on van a parar i en quines condicions, és a dir, es tornen a fer invisibles i ja ningú més parlarà d’ells i elles. I mentrestant els del primer món divaguem si son 'galgos o podencos', seguim en la indolència, les lamentacions i amagant el cap sota l’ala per no veure tot esperant que els que ens dirigeixen facin alguna cosa, perquè sembla impossible que això passi a tocar de casa nostra i no hi fem res.
Realment és una pena que aquells Mags que sembla que venien d’Orient, tant esplèndids i generosos ells, portadors d’alegria i d’il·lusió, no hagin estat per la feina de resoldre aquesta vergonya que els humans civilitzats no hem sabut o volgut solucionar.
ROSER CASAMITJANA és portaveu d'ICV-EUiA
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.