La senyera ha caigut


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 20/feb/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Una ventada ha fet caure la senyera de la plaça d'Octavià. El fet, com tot a la vida, es pot interpretar de moltes maneres. Un santcugatenc pertanyent a la facció patidora independentista ha pensat: 'Només ens faltava aquesta!'. El votant, 'impasible el ademán', del PP secció morro fort ha pensat: 'Fins i tot la naturalesa, en la seva saviesa, demostra que el que no pot ser no pot ser i, a més a més, és impossible'.

Hi ha un 89% dels santcugatencs que estan satisfets de viure a Sant Cugat. Això diu la darrera onada de l'Observatori Sociològic de la ciutat, corresponent al mes de novembre de 2015. La meva esposa va contestar a un qüestionari telefònic integrat en aquesta mostra (ella no podia imaginar que anava en una onada...) i, tot i que es va cansar de dir a l'enquestador que vivia a la Floresta per determinades preguntes on la seva resposta no s'ajustava al que pretenia conèixer el jove (per la veu semblava jove) el qüestionari va seguir impertorbable el seu camí.

Jo no dubto que molta gent està contenta de viure a Sant Cugat. Sobretot ara que ja s'ha constituït la Comissió Gestora que vetllarà per preservar i potenciar el Reial Monestir de Sant Cugat. Ha costat una mica, aquesta és la veritat, perquè des de fa 8 anys, parlo des del Consell de Cultura, primer i després des de la Taula de Patrimoni, s'havia instat moltes vegades que calia fer alguna cosa per recuperar un ens que des de l'administració nacional, municipal i eclesial, es posés en marxa per potenciar i projectar la seva vessant monumental i museística i, urgentment, fer inversions imprescindibles de manteniment i rehabilitació.

Sap greu dir-ho, però ha fet falta una acció com la de registrar el monument com propietat des del bisbat de Terrassa i una reacció cívica ciutadana per obtenir una resposta que posés en el seu lloc les coses i donés perfectament a entendre que estem parlant del MONUMENT que identifica la ciutat i la seva possible projecció i, cal afegir, bé està el que bé acaba.

A vegades, per raons diferents i circumstàncies de tota mena, la reacció del govern municipal no és àgil i conseqüent. Amb la malaurada i previsible experiència de Delphi, no es pot dir el mateix. Aquí la iniciativa municipal comandada per l'alcaldessa, Mercè Conesa, ha estat potent, eficaç i a l'alçada de les exigències. No és fàcil convocar i reunir el secretari general del ,epartament de Treball, Afers Socials i Famílies, el secretari d'Empreses i Coneixement amb el comitè d'empresa de Delphi, igual com no és fàcil reunir set alcaldes i alcaldesses del Vallès per veure de solucionar una mort anunciada.

Desitjo que la senyera torni a onejar a la plaça davant d'un monument que cal conservar i projectar arreu i, espero, que els treballadors de la Delphi i les seves famílies, encara que sigui amb un nom i una producció diferent, puguin seguir passejant per la plaça d'Octavià i sentir-se a casa, orgullosos de ser ciutadans d'un lloc on les persones són el més important. Ètica i estètica, humanisme i cultura. Onada de febrer del 2016.

EDUARD JENER és crític d'arts escèniques



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.