Ara, és clar, l’hipotètic lector/a pot pensar: 'Ara què ens vol dir aquest home!? Doncs ho explico. La senyora Báñez m’anuncia l’augment del 0,25% de la meva pensió amb aquestes paraules: 'Es tracta d’una pujada moderada que permet que, tan' avui com en el futur, el nostre sistema públic de pensions continuï donant protecció i tranquil·litat a tants espanyols que la necessiten i mereixen.
Ai! Permetin un petit descans perquè les llàgrimes tornen a rajar incontrolables desprès de copiar aquest paràgraf. No és Groucho Marx, eh! És ella, Fátima Báñez, ella que abans em diu 'durant aquests anys, els espanyols hem aconseguit evitar el rescat de la nostra economia'. Sí, sí, diu això la Fátima, però esperin que segueix: 'hem pogut posar en ordre els comptes públics i, el més important, hem tornat a créixer i crear ocupació, la millor manera de garantir que la recuperació arriba a totes les llars'.
Perdonin, perdonin... És que m’haig d’aturar perquè l’emoció m’embarga, el cor em palpita i, altra vegada!, les llàgrimes galtes avall. Però no acaba aquí, no senyors, la cosa és encara més emocionant, fins i tot tendra diria, quan m’escriu això: 'Els pensionistes teniu molt a dir en aquesta història de superació. Heu estat en molts casos un element essencial de recolzament per a les vostres famílies i, per això, us dono les gràcies. Moltes gràcies per la vostra solidaritat i compromís amb Espanya'.
Molt fort, no? Ara, no sé, em sento més realitzat, més feliç, encoratjat a seguir fent coses per Espanya perquè la Fátima ha entès el meu, el nostre, esforç per suplir quan convenia la falta de feina del fill, de la filla, del gendre, del nét i així un llarg etcètera sense tenir en compte que també he col·laborat i col·laboraré durant molts anys pel rescat de la banca, pobres!, o pels que van fer servir les targetes 'black'.
Afegeix la Fátima: 'Som conscients que queda molt per fer'. Òndia, penso, potser que no facin res més perquè si la cosa segueix així acabarem sense pensió. Les paraules, ja es veu, es poden utilitzar de moltes maneres fins arribar a dir coses absolutament inverses al sentit conegut. La publicitat també ho té, això. Entres al super i un cartell enorme de colors et diu: 'Benvingut lliure comprador'. Lliure?
Acabo amb una altra d'en Groucho: 'La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats'. Adéu, Fátima, 'rep el meu agraïment més sincer i la meva felicitació per l’any nou', exactament com tu t’acomiadaves a la carta.
EDUARD JENER és crític d'arts escèniques
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.