Inicia sessió 
Registra't
Tot i que, òbviament, era clara la diferència entre els dos programes, els haig de dir que hi havia moments de l'un i de l'altre que podien, vull dir algunes de les paraules i dels conceptes expressats, canviar-se d'espai sense patir un esforç mental excessiu per part d'un espectador (o espectadora, no ens ho deixem pas) més o menys normal per la seva capacitat intel·lectual, sensibilitat estètica o partidisme polític.
No estic afirmant que el president Mas digui bajanades o tingui una gestualitat còmica. El que vull dir és que hem arribat a un punt d’això que emfàticament en diem el procés que troben cada cop més dificultats per fer-se entendre les paraules dites amb seriositat i amb ànims d’explicar els possibles camins per una continuïtat d’aquest sender que, com a mínim, una meitat de la ciutadania de Catalunya ha començat a transitar.
Els diré en poques paraules què en penso: no es pot fer una país independent amb menys del 50% dels vots emesos. No es pot discutir i exigir determinades coses que es consideren justes (i segurament ho són) paralitzant un full de ruta iniciat amb possibilitats de prosperar. No es poden posar terminis, 18 mesos per exemple, per assolir fites de gran envergadura. No es pot demanar justícia social sense poder disposar dels diners que un país genera pel seu treball, els seus coneixements i la seva cultura.
Accions com les que estem vivint renoven moments històrics que malauradament ja sabem quins resultats finals tenen i que, a part de donar als enemics de la independència de Catalunya totes les eines per impedir-ho, ens porten una vegada i altra a arribar fins una fita per tornar a perdre qualsevol possibilitat d’aconseguir-ho per cansament, desil·lusió i fàstic dels ciutadans de bona fe.
En definitiva, si no volem que Catalunya sigui 'Polònia', posem-nos de veritat tots a treballar. Primer per obtenir la independència. Després per refer una nació que han buidat, retallat i maltractat els de fora i molts d'aquí. I, finalment, a través de les urnes i d’una persona-un vot, la gent ja decidirà en quina mena de societat vol viure amb una base primordial basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
EDUARD JENER és crític d'arts escèniques
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.