Inicia sessió 
Registra't
La gent porta flors i espelmes en el lloc dels fets. La bona gent tracta de demostrar amb aquesta mena de gestos que vol homenatjar els caiguts i rebutja els assassins que, per la part dels que estan convençuts que han fet el que calia en nom d'uns greuges basats singularment en la religió i la justícia social, és celebrat com una revenja justa i oportuna, i com un avís de que tot està començant fins aconseguir el retorn a una hipotètica situació, el califat en aquest cas, o el paradís social en altres.
Però mentre tant els que de tot, repeteixo, DE TOT, en treuen profit es freguen les mans i van acumulant riquesa i poder. Perquè tothom sap qui i on es fabriquen les armes. Tothom sap on estan els diners que permeten comprar i distribuir aquestes armes. Tothom coneix les mafies i els grups organitzats que treballen per portar emigrants polítics i/o econòmics des de les ribes de Turquia, de Marroc, de Libia... Tothom sap que hi ha explotació de dones per a la prostitució des de diferents llocs del món africà i de l'est europeu.
Quan dic tothom, és clar, vull dir els governs dels països, siguin o no democràtics, rics o menys rics, no la bona gent que porta les espelmes i les flors. Així quan fan una reunió del G20, o del Consell d'Europa, o de l'OEA, o del que vulgueu, tots sabem o convindria entendre que, en el fons, s'estan reunint els representants dels que fan els negocis de la mort, de la injustícia, de la prostitució, del mercat de la droga, per que tots ells saben que són allí perquè els altres donen el seu consentiment perquè hi siguin.
Els diners ho poden tot? És trist pensar que sí, però si no com s'entén que Obama vagi a l'Aràbia Saudí per donar el condol per la mort d'un tirà o a la samarreta del Barça, molt més que un club, hi hagi l'anunci de Qatar Airlines? I finalment, per acabar-ho d'adobar, tenim el terrible flagell de la mort en nom de Déu, sigui quin sigui aquest Déu, encara que a voltes posem per davant unes paraules que la majoria dels alts dirigents, polítics o no, no haurien d'esmentar sense sentir vergonya aliena: llibertat, igualtat i fraternitat.
EDUARD JENER és crític d'arts escèniques
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.