Inicia sessió 
Registra't
No obstant això, tal com expressa l'historiador Domènec Miquel i Serra, del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, al seu treball 'Sant Cugat del Vallès: d'una vila de 2.160 habitants a una ciutat de 60.652', una carretera sempre té dues direccions. I si bé és cert que els pagesos santcugatencs van poder accedir a la capital, els ciutadans de Barcelona van descobrir Sant Cugat. I tal com avança a mode de conclusió el mateix autor, pot afirmar-se, paradoxalment, que la vinya va ser el motiu pel qual va crear-se la Rabassada, però també en va ser la seva primera víctima.
Veient oportunitat de negoci, alguns propietaris santcugatencs van edificar les seves parcel·les, a les quals podia accedir la petita burgesia barcelonina, que adquiria torres d'estiueig en un indret rural proper a la capital. Sant Cugat, però, va deixar de ser un lloc exclusivament d'estiueig a partir de 1917: la culminació del projecte del ferrocarril elèctric, que posava al poble a només mitja hora de plaça Catalunya, permetia treballar a Barcelona i residir a Sant Cugat. Així, capital barceloní va començar a comprar finques rústiques a baix preu per fer-ne barris de ciutats-jardí inspirats en models residencials anglesos.
Els barris perifèrics de Sant Cugat van anar apareixent, la majoria producte d'iniciatives especulatives sense planificació prèvia, infraestructura ni serveis. No eren projectes 'altament humans', com asseguraven els seus impulsors, sinó purament lucratius. Va arribar un punt en què el creixement no tenia aturador. Des de 1960 fins avui, Sant Cugat ha guanyat 10.000 habitants cada dècada. En poques xifres: any 1960, 11.127 habitants; any 1980, 30.633 habitants; any 2000, 60.652 habitants i any 2014, 88.249 habitants. La creació de l'AP7, l'obertura de la UAB i la construcció dels Túnels de Vallvidrera també van afavorir aquesta multiplicació demogràfica.
I per si el creixement desorbitat no suposés prou canvi de model, l'alcalde Barnils va idear un canvi de rumb definitiu, amb un Sant Cugat més elitista on, en lloc de negocis manufacturers de mà d'obra poc qualificada, hi hagués empreses tecnològiques i de serveis. Un model que Convergència i Unió en etapa democràtica s'ha encarregat de mantenir.
I trobats al punt on som, no és només la crescuda que Sant Cugat ja ha fet, sinó la que encara té per endavant. L'any 2000 van projectar-se urbanísticament els darrers espais agrícoles del terme, Volpelleres i Can Mates, i es calcula que pot créixer fins els 125.000 habitants. Una xifra que ha pujat proporcionalment a la dels pisos, i en proporció inversa a la dels camps de conreu que tenia el Sant Cugat original. El 1970 encara era conreable el 10% del territori, però avui, només ho és el 0,269%.
Així és com, amb el temps, i amb tota la intenció, s'ha aconseguit definir el Sant Cugat que avui tenim: un poble amb un preu mitjà de lloguer a 826 euros (un 35% més car que la mitjana catalana), amb un preu de compra superior als 3.000 euros el metre quadrat (850 euros més per metre quadrat que la mitjana catalana i el doble de localitats veïnes com Terrassa o Rubí), amb més de 4.000 pisos buits i amb un Ajuntament que tot el que fa és oferir 346 pisos de protecció oficial, amb unes condicions tan curioses que permeten que persones que guanyin un salari de fins a 2,80 vegades l'Índex de Suficiència de Renda a Catalunya (que actualment serien 31.790 euros l'any i 2.649 euros al mes) puguin accedir-hi. Protecció oficial santcugatenca.
Un lloc purament residencial, un llit molt gran on més que mai les coses valen el que algú estigui disposat a pagar per elles. Sigui santcugatenc o no.
Quin goig de model #CiUtatDormitori.
PD. Tota la informació històrica d'aquest article ha estat extreta del treball 'Sant Cugat del Vallès: d'una vila de 2.160 habitants a una ciutat de 60.652', de Domènec Miquel i Serra.
JOAN CABASÉS és estudiant de Periodisme, membre de l'Esplai Sarau i militant d'Arran Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.