Inicia sessió 
Registra't
El programa, editat amb molta qualitat, presenta un llistat prou eclèctic per donar resposta a diverses mirades i, també inevitablement, a diferents generacions que, probablement, poden entendre en alguns casos el fet líric de manera distinta que no vol dir contradictòria. La lírica del títol, un gènere musical i literari on l'autor pretenia expressar els seus sentiments acompanyat originalment amb una lira persisteix.
En l'acte inaugural està anunciat que es trobaran l'alcaldessa de la ciutat, Mercè Conesa, amb el conseller de Cultura, Francesc Mascarell. Aquesta setmana no serà la primera vegada que compartiran actes públics. En aquesta ocasió sí que serà un bon temps per a la lírica però sobretot la seva presència fen costat al president en funcions, Artur Mas, quan es presentava davant del magistrat que requeria la seva declaració relativa al 9N, el que van sonar són himnes, odes, elegies i algun psalm.
Com deia el programa del festival nacional, no ho oblidem pas, amb permís del de Barcelona que es internacional, o el de Lleida, és molt extens i em temo que, com passa sovint, aquesta concentració d'actes i dies provocarà una saturació i la impossibilitat, per algunes persones amants de l'art de Talia (deixin-me que posi aquesta frase inevitable) d'estar a tot arreu amb perill de la seva salut física i mental.
Esmentava Talia, reina de la poesia bucòlica, però ens queda Erato i la seva poesia lírica amorosa, o Polimnia i la poesia sacra, i no diguem Tepsicore, que cuida de la poesia coral i, finalment, Calíope i la seva poesia èpica. Oriol Junqueras parla al poble com si fos Talia. Arftur Mas ho fa a l'estil Calíope. Raül Romeva és Erato. Carme Forcadell salta d'estils en uns giragonses sobtades de Polimnia a Tepsicore i, finalment a l'altra banda, Mariano Rajoy no entén un borrall de poesia.
Aquest és un país de poetes (no posaré allò de poetes i poetesses perquè hi ha persones femenines que conreen aquest art que no en volen sentir parlar de poetesses) en quantitat i qualitat molt per sobre dels percentatges que podem atribuir a un país petit de les nostres característiques. Hi ha poetes en català i en castellà (no en espanyol, si us plau) i de totes les generacions, però un poeta no es pot plantejar, de cap de les maneres, poder viure de la seva poesia tot i que edites un llibre cada any.
Però com deia, tot i llegint l'extens i potent programa, ara i aquí els temps son dolents per a la lírica, una frase sostreta d'un poema de Bertold Brecht, que alguns diuen que no era originaria seva i que, aquí va ser traduït amb la qualitat habitual per Feliu Formosa, un poeta de 80 anys que també tindrà el seu espai al Festival. I no ho son de bons perquè vivim en un país, Espanya, que te i ha tingut grans poetes però que no sap conjugar totes les paraules, els temps verbals, els adjectius, que deriven de la paraula democràcia. Demos, poble, cràcia, el governs del...
L'evolució de tots els fets que des de l'any 2010 han conduït fins aquí, amb totes les seves sàtires, ditirambes, romanços, sonets, balades i cançons, formes diverses de la lírica, ens han dut a una situació que ja no pot tenir marxa enrere i tothom, el govern central, l'oposició establerta i la que està a punt de convertir-se en l'altra pota del bicèfal front de centre dreta oposat a l'exercici democràtic dels catalans, ho saben.
Però són mals temps per a la lírica. Haurem de tenir-ho present, mantenir l'esperit al llarg d'un temps imprecís que algun situen, optimistes, en 18 mesos i que considero impossible determinar perquè els elements que hi poden jugar el seu paper de manera decisiva no estan a punt perquè no depenent d'expressions líriques si no de xifres, de deutes, de compromisos econòmics, darrera de les quals, desprès, han de sortir les banderes, els poemes, les frases històriques, aquelles que, com el dia 15, confirmen que 'un bell morire, tutta una vita honora'...
EDUARD JENER és crític d'arts escèniques
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.