Inicia sessió 
Registra't
Joan Marigot va construir el seu extens bagatge artístic des de l'aprenentatge, colze a colze, com s'entenia aleshores (parlo de finals del cinquanta i seixanta) o sigui passant per totes les tècniques en la recerca d'uns resultats que conjuguessin projecció propagandista del producte o servei, però també nivell artístic adequat.
En Joan, però, seguia a casa seva, en un petit estudi primer i després en un altra construït ad hoc en una ampliació de casa seva, treballant en aquelles coses que l'interessaven com fou la il·lustració de llibres per diverses editorials, o la divertida col·laboració en cinema amateur, pel·lícules amb pretensions de joves iconoclastes en format súper 8 que fèiem els gloriosos caps de setmana florestans d'una època en que, ens semblava, tot estava per fer.
L'evolució artística d'en Joan va estar sempre lligada a una gestió professional de la seva creativitat, al cap dels anys des de empresa pròpia instal·lat a Barcelona, compartida amb socis o no, que li permetrien ser considerat en el camp de la publicitat com grafista i il·lustrador de primera categoria inclosos treballs per empreses estrangeres.
Hi ha, paral·lelament, una activitat estimada per l'artista que és un interès especial per l'esoterisme, l'existència d'altres móns, la recerca d'antigues civilitzacions, és a dir tot allò que suposes una visió més àmplia de les connexions entre els humans a través del temps i de l'espai que va incloure en els anys vuitanta, la realització d'un programa de ràdio Sant Cugat titulat 'Magical Mistery Tour' fet amb l'Amadeu Costa.
Però desprès de la jubilació oficial, Joan Marigot va seguir treballant, ara sí en aquelles coses que més podien gratificar-lo com artista i com a persona. Va ser un membre fonamental de la Junta de Firart durant molts anys i President en el darrer. També va ser President de l'Associació de Familiars de Malalts Mentals, una altra vesant prou significativa de la seva vàlua personal.
Però en els darrers anys de la seva vida va recuperar la llibertat de l'artista que fa només allò que vol fer pel seu gaudi personal i per la necessitat d'expressió o de recerca que li dóna l'exercici ple del seu art, al marge d'interessos econòmics, posseïdor d'una creativitat espectacular sostinguda per la capacitat de treball fruit de la seva formació i del seu caràcter. Un homo faber, un homo habilis, que hagués pogut sobreviure sense cap problema abandonat en una illa deserta com un altre Robinson Crusoe com va demostrar a la Floresta i, sobretot, a La Pona a Canet d'Adri, reconvertint una cabana en una casa magnífica voltada de racons memorables.
Joan Marigot era dels que estan bé en companyia, amic dels seus amics, integrat en la família, però amb la necessitat sempre del seu espai, d'aquelles hores de plena i fèrtil soledat. Amb idees pròpies, ideals sublims, capacitats manuals de tota mena, social i solitari, gran artista de les arts plàstiques que mereix una exposició antològica que des de ara i aquí demano i (puc?) exigeixo a les autoritats municipals.
Joan Marigot Lizandra, artista, geni i figura. Ara en una altra dimensió...
EDUARD JENER és és crític d'arts escèniques
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.