Inicia sessió 
Registra't
No pretenc fer un resum del que hem discutit ni de les conclusions. D'això donen compte abastament els mitjans, els oficials i els independents. Però sí que voldria compartir els sentiments sorgits en aquesta i en d'altres edicions. Es parla de problemes de tal magnitud i tan perversament complexes, que es corre el risc de caure en el pessimisme i la resignació.
Comentàvem amb la Neus Sotomayor, a qui li hem d'agrair la seva 'mesodedicació' a la Unipau, que el resultat personal i global d'aquests dies de reflexió no depèn només del que es dóna sinó de l'estat d'ànim dels que ho rebem. Podríem dir que aquesta interacció habitual a qualsevol activitat 'formativa' es fa en aquest cas molt evident.
Per tant, des d'aquesta òptica de la meva interacció, crec que enguany s'ha assolit l'excel·lència. Tal com deia el José Angel Ruiz Jiménez hem sortit amb el sentiment de formar part d'una societat que lluita de forma útil per la pau i la justícia, de que també som un dels fils que mou els conflictes i de que ens hem d'unir per construir una nova narrativa que ens permeti contribuir a la 'mesomobilització'. Deia també el professor que la Unipau és un espai de plaer intel·lectual, de compromís amb el coneixement general i coherència que dóna la vida, però on també es genera una ansietat per canviar el món. 'Para que el placer cultural tenga sentido hay que aplicarlo. Debe tener un impacto'.
Hi hauria molts altres aspectes a remarcar. Jo em quedo amb aquestes últimes reflexions. Són les que marquen la diferència entre l'immobilisme per desesperació i la mobilització quan ens sentim part d'un col·lectiu cridat a impactar a la dura realitat mundial que estem vivint... i que viurem!
Quan sents que col·lectivament s'entra en aquest estat d'ànim, penses que tant de bo aquestes reflexions arribessin a més persones, que les comparteixen sense ser-ne, igual, massa conscients i que estarien encantades de formar part d'aquest 'exèrcit' de la pau i la justícia, que ha de contribuir a uns canvis profunds d'una societat que està anant per totes les vies imaginables a l'autodestrucció.
Gràcies a la UNIPAU, i a totes les persones que hi ha al seu darrere, per aquest inici d'estiu!
ÀSSUN REYES és coordinadora d'ICV Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.