Inicia sessió 
Registra't
A mi m’agradava la ironia i el sentit de l’humor amb què en Francesc Garriga es mirava la vida i el seu convenciment que tot lloc és escaient per llegir poesia. Certament és així, perquè un llibre de poemes no té una única lectura després de la qual reposa per sempre més en un prestatge, sinó que ens permet descobrir-hi quelcom de nou cada cop que el rellegim. El poema és el mateix, els seus mots romanen inalterables, però els sentiments o les emocions que ens inspira són el reflex del moment que travessa la nostra existència. Us deixo aquest poema que estimo de Francesc Garriga. Es diu ‘Si véns, amor, i jo no hi sóc...’ Estic segur que sabreu trobar en cada vers un bri espiritual de vosaltres mateixos:
‘Si véns, amor, i jo no hi sóc,
sobre els fogons, hi trobaràs
les restes d’un silenci mal cuinat.
Després distreu el cos pel meu estudi.
La teva llum aclarirà les ombres
de totes les mentides que dormiten
damunt la meva taula.
Sabré trobar-t’hi al meu retorn?
Quan marxis,
tanca la porta sense fer soroll.’
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.