Nostàlgia i buidor per Nadal!

Lluis Mont

Publicat: el 29/des/14
Opinió| Columnes

Aquests dies de Nadal són especialment proclius a la nostàlgia i la buidor existencial fins i tot de 'recança infinita', que diria Pere Quart. Ens veiem obligats a parar el nostre ritme frenètic i a recordar.

Recordem els qui no hi són, recordem tants Nadals, recordem les nostres criatures que ja no ho són, recordem la nostra joventut que ja no hi és, recordem les il·lusions del passat que s'han fos. No és d'estranyar que molta gent se senti aclaparada pel pes dels records. Altres, en canvi, tenen la capacitat de gaudir del moment especial, de la màgia de la il·lusió col·lectiva. Del somni i desig de bondat. Del somriure dels infants.

Què és el Nadal sinó una mostra més que la mateixa situació genera estats d'ànim ben oposats segons les persones i el moment de la seva vida! A mi, aquesta pausa, tot i la nostàlgia, em resulta especialment plaent. És un moment en què tot s'atura, ni que sigui breument, per permetre un respir i una mirada, cap endarrere i cap endavant. Amb els anys, els records que m'omplien de malenconia, s'han convertit en companys desitjats. Per recordar es necessita temps i pau d'esperit, i això és quelcom que es pot tenir per Nadal.

Recordar sense tristesa, ha estat per a mi un aprenentatge lent, però a la fi inevitable, com ho és acceptar el pas del temps. En tot cas, miraré també endavant, i em proposaré com cada any, provocar el mínim dolor possible, no fer gaire nosa, limitar el sarcasme al mínim imprescindible. Intentar conviure amb menys agressivitat amb els qui no pensen com jo. I suposo que fracassaré, com sempre, perquè el món té les seves lleis, i no és fàcil d'evitar-les. En tot cas, bones festes a tothom, i seguim intentant fer un món millor, que en resum seria, intentar limitar el patiment infringit a l'altra.

LLUÍS MONT és cardiòleg