Les paraules mortes

Lluis Mont

Publicat: el 1/des/14
Opinió| Columnes

Quan sento el discurs antiquat, ranci, monòton de Rajoy, ni que sigui una estona, sento una estranya sensació de desolació. El discurs del PP se situa en un altiplà fred, desolat i estèril, batut pel vent gelat, on la vida intel·lectual és impossible.

En mans d'aquests personatges sinistres, repetidors de consignes i ofegats en la seva mediocritat, qualsevol paraula s'esdevé una caricatura de si mateixa, perquè no és sinó un exercici de cinisme inútil. Aquests dies a Berlin, recordava el cinisme del règim comunista que batejava l'Alemanya comunista com 'Alemanya democràtica'. En la política sempre hi ha un component d'engany, d'embolcall, de propaganda, acceptem-ho, però com tot a la vida aquest component te una gradació. Quan la política esdevé només comunicació i cinisme, en absència de contingut, és simplement propaganda.

En aquests moments a Espanya, manca contingut, missatge, modernitat i sobra propaganda. Davant d'aquest desert, la societat catalana reacciona, proposa, s'organitza, per anar endavant, i esdevenir un país més modern, amb menys xacres. Al cap i a la fi, una mica d'utopia és necessària per llevar-se cada matí. Deia Blas de Otero en aquell poema musicat per Paco Ibañez 'Si he sufrido la sed, el hambre, todo lo que era mio y resulto ser nada, me queda la palabra'. Doncs malauradament, als partits espanyols, no els queda ni 'la palabra'.

'Si he perdido la vida, el tiempo,
todo lo tiré como un anillo al agua,
Si he perdido la voz en la maleza,
me queda la palabra.'

LLUÍS MONT és cardiòleg