Hi havia senyors molt seriosos que examinaven l'urna, de tant en tant, i feien elucubracions complexes sobre la idoneïtat del tipus de cartró, del color de la papereta, o qüestionaven el lloc on estava l'urna. 'Dins d’una escola?', deien amb cara perplexa. 'Però, a veure, que hi fa una urna dins d’una escola?'. 'Escolti que no és una escola, és un institut'. 'Ah, un institut?, doncs encara pitjor!'. Van arribar una senyors que anaven amb unes togues de color negre, com si vinguessin de segles passats, que també van començar a examinar 'urna amb posat molt seriós i circumspecte. 'Qui ha posat la urna aquí?', va preguntar un d'ells. 'Van arribar ahir i, es clar, quan hem arribat aquest matí ja hi eren'.
La gent que volia omplir l’urna anava arribant, eren famílies senceres, algunes persones molt grans, velles, amb dificultats per poder-se moure, però arribaven amb els ulls brillants, alguns ploraven. Hi havia nens que els pares deixaven posar la papereta, com un joc. N’hi havia que feien cara de satisfacció perquè era la primera vegada que posaven un vot dins d’una urna. La diversitat de persones, de generacions, de nivells culturals i econòmics, de formes de vestir i desplaçar-se era tan diversa que donava la impressió que no hi havia cap segment de la societat que no hi estigués representat.
L'urna s’havia omplert. Els que ho volien estaven somrients i satisfets, els que no ho volien estaven emprenyats i amenaçadors. Un nen petit va estirar el jersey del seu pare perquè li fes cas i va preguntar: 'Ja som independents, papa?', 'No, aquesta votació no serveix per donar-nos la independència, perquè no és oficial'. 'Però papa, aleshores per què hem fet cua, per què hem vingut de lluny, per què tothom està content, i emocionat i...'. 'Precisament per això, perquè és probablement la millor manera de demostrar que ens importa ser independents, posant una papereta en una urna de cartró, com aquesta'.
L'urna, senzilla, de cartró, escoltava les paraules del pare i el fill i una cosa semblant a una llàgrima li va caure del forat on posaven les paperetes. Ara que estava plena de somnis i dignitat.
EDUARD JENER és crític d'arts escèniques
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.