I aquest pas arriba el dia en què, posem per cas, es decideix formar part d'una assemblea de joves. Probablement un punt d'inflexió a la vida d'una persona que ben aviat considerarà un encert: quedaran enrere les inquietuds socials i polítiques massa sovint diluïdes en no-res i la impotència, ni que sigui parcialment, podrà veure's transformada en ràbia positiva. Per endavant, la participació al si d'un espai crític i de confiança on la feina feta és formació i on la militància és un gran exercici col·lectiu. D'un projecte compartit que dóna la possibilitat de portar una vida un xic més coherent amb un mateix. D'una ocupació voluntària que treu hores a família, amics i parella però que, vés a saber per què, t'acaba donant més del que tu li dediques.
Desconec si també ens hauríem decidit a militar si visquéssim en uns Països Catalans plenament lliures, socialistes i feministes. Però no és el cas, i justament la nostra activitat política de base té com a motor principal el rebuig que ens genera la trista, il·lògica i gens humana societat en què vivim, controlada per un selecte grup de males persones (perquè pot dir-se més gruixut, però no més clar) que fan i desfan emparades per la impunitat i pel 'sistema econòmic que ha fet avançar més a la humanitat'. Que s'atreveixin a dir-ho a la pobra gent d'algun dels molts països saquejats per grans multinacionals. Democràcia i capitalisme mai podran ser bona parella de ball.
Però per canviar-ho tot comptem amb el més preuat dels patrimonis, que som nosaltres mateixos, vosaltres. Vosaltres i la vostra intel·ligència, el vostre entusiasme i la vostra força. Vosaltres i allò que us mou, perquè mai ningú lluita per res quan a darrere no hi ha esperança en aconseguir-ho. Vosaltres i la vostra consciència, que és on sempre comença tot canvi. Vosaltres i la vostra solidaritat, que fa germanes a tantes lluites.
I guanyarem. Guanyarem perquè no n'hi ha una altra. Perquè és el procés natural després de segles d'opressió nacional que s'ha demostrat insuficient per batre'ns. Perquè algun dia el sentit comú s'imposarà i l'economia estarà al servei de les persones. Perquè aviat aconseguirem que als nostres centres educatius públics, laics, gratuïts i de qualitat s'hi ofereixi una educació allunyada de les relacions socials patriarcals i abusives. I perquè a diferència d'altres, tenim la sort de poder defensar les nostres causes honestament, amb la serenor i la fermesa que atorguen el convenciment i l'experiència, mil vegades repetida, que això o ho fem nosaltres o no ens ho farà ningú, i que o es fa entre totes o no es fa.
I es farà. Sort de vosaltres
JOAN CABASÉS és estudiant de Periodisme, membre de l'Esplai Sarau i militant d'Arran Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.