Poesia política


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 17/oct/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Probablement la majoria dels hipotètics lectors d'aquesta columna d'opinió hauran arrufat el nas o arquejat les celles al llegir aquest títol. Política i poesia? Dues paraules que semblen lluny l'una de l'altra i, en canvi, estem vivint en els darrers mesos una veritable fusió, una inexplicable simbiosi entre aquests dos conceptes aparentment antitètics que es desprenen de les declaracions als mitjans de comunicació, els discursos en el Parlament i les comunicacions oficials dels respectius governs, central i autonòmic, que ens omplen de sentiments i emocions difícils de controlar.

Aquest diumenge, s'inaugura el 14è Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat, amb glossa a càrrec de Jordi Llavina, presidits pel conseller de Cultura, senyor Ferran Mascarell, i l'alcaldessa, Mercè Conesa, al Teatre-Auditori i, alhora, l'ANC i Omnium Cultural, ens convoquen a la plaça de Catalunya de Barcelona, amb la finalitat de demostrar que els ciutadans, el poble, estan per la consulta anunciada el 9 de novembre, el 9N, i no admeten les prohibicions generades des de les altes instàncies d'Espanya, siguin governamental o judicials.

Les dues convocatòries són a la mateixa hora i, com em passa sovint, hauré d'escollir entre l'una i l'altra. Estimo Catalunya i estimo la poesia. A vegades penso que els sentiments de pertinença a un espai geogràfic, històric i cultural tenen molt de poètic en el sentit més profund de la paraula, és a dir, són emocions instal·lades en el nucli humà que defineixen l'ésser totalment i que, en conseqüència, qualsevol acció, paraula o desig emana d'aquestes arrels que difícilment podem marginar perquè, també per a tothom, és impossible deixar de viure dins 'la petita casa de mi mateix', dit a la manera de Joan Vinyoli, el poeta a qui es dedica aquest Festival aquest any.

Estimo Catalunya i estimo la poesia perquè estimo la llengua, la meva llengua, aquella que, per entendre'ns, en diem materna. Una llengua que no vaig aprendre a l'escola, una llengua que vaig començar a escriure als quinze anys quan vaig trobar-me amb l'incongruent gest de fer una carta a un amic íntim en castellà, una llengua que m'ajuda a descriure i definir el món, a entendre aquest món i la vida, que és el que fan i són les llengües a tot arreu, una llengua que no vull que desaparegui perquè amb ella se n'aniria l'essència veritable de Catalunya.

Una llengua darrera la qual alguns polítics pretenen fer-nos veure i creure coses que no responen als seus fets. La poesia sempre és veritat, inclòs quan ens parla de coses que no són ni tangibles ni mesurables. De moment, diumenge, aniré a la inauguració del Festival de Poesia però, per què no?, estaré també a la plaça de Catalunya en el pensament. Algun dia espero poder conciliar política i poesia. No és impossible.

EDUARD JENER és crític d'arts escèniques



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.