Carta als Reis d'un republicà


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener

Crític cultural


Publicat: el 6/gen/22
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Benvolguts Reis d'Orient: començo amb aquesta carta emprant les paraules escaients a partir de la meva educació infantil franquista de 'Manual de Urbanidad para niños de Manuel Carreño', una pura contradicció del que, el pas dels temps, ha fet que em convertís en un descregut antimonàrquic i republicà perquè no tinc on més triar, a part del nihilisme absolut, és a dir, no creure en rés ni ningú. He estat repassant els articles d'opinió publicats en aquesta casa que m'acull amb benevolència des del 10 de març de l'any passat i m'adono que sempre em queixo d'alguna cosa (o moltes coses!!) i la majoria no s'han solucionat amb el pas del temps, que ja sé que tampoc és que sigui massa, però que algunes podrien estar una mica més encarrilades. No sé, per dir-ne alguna, la situació formal del consorci de La Unió -que, cal dir-ho, ha tingut moltes activitats des del mes de setembre a la Sala Clavé, però de consorci nou, res de res- i del concurs per fer el nou espai escènic, que jo sàpiga, tampoc.

L'avantatge de fer anys consisteix en què no pateixes tant com abans, quan comproves que els teus desitjos i/o creences no es compleixen com desitjaries. Hi ha, no sé com dir-ho, una mena de relativització de les coses, dels fets, dels comportaments, que et fan per una banda més comprensiu i per l'altra, probablement, menys exigent perquè en definitiva tot funciona, sembla, al marge de la voluntat de les persones i anem fent, poc a poc, sense presses però sense pauses i en una direcció que sembla marcada per les sagetes del Destí (amb majúscules, eh!). Una d'aquestes coses és el funcionament dels bancs, buenu, també de les que eren Caixes i que ja no ho són. Ara no pots anar a parlar amb el apoderat de la teva sucursal, primer perquè no n'hi ha massa (ja ho deia jo 'El BE BE VA SE'N VA') i ara cal demanar una hora com quan vas al metge o fer-ho telemàticament i, això sí, quan aconsegueixes una entrevista tenen unes butaques i uns sofàs esplèndids i al final t'acompanyen al caixer automàtic.

El tema de les noves urbanitzacions, Ragull, Pla del Vinyet, està mig a l'ombra, però hi ha una comunicació municipal oficial del tinent d'alcaldia Francesc Duch per arribar als 3.700 habitatges de protecció oficial d'aquí al 2030, de lloguer i de venda. Ànims i força que els nois i noies de 12 a 16 anys que fan ara Educació Secundària Obligatòria ho tindran bé per independitzar-se si, a més a més, considerem que amb el nou pla d'ocupació que han signat la CEOE, els Sindicats i el Govern central, o sigui Espanya, tothom (o gairebé tothom, no siguem exagerats!), podrà assolir una feina i no de curta durada, contractes de dos dies i aquestes coses horribles, sinó contractes normals tot i que quan s'acabin ja veurem amb quines condicions quedaran. Ah, i cosa molt important, l'anomenada bretxa salarial entre els homes i les dones s'haurà acabat d'aquí a uns 30 anys. No al 2030 si no una mica més enllà.

Jo vaig escriure de 'La llengua i el país' el mes de juny i acabava amb una frase que, desprès de sis mesos, em sembla optimista: "Probablement els néts dels meus néts no parlaran en català". Ho dic perquè amb tot l'enrenou de l'escola de Canet, les declaracions d'aquí i d'allà, dels uns i dels altres, a nivell nacional espanyol i català, la negociació pels percentatges de pel·lícules, sèries de TV, etcètera, arribo a la conclusió que avancem molt més de pressa cap a l'extinció de la llengua dia a dia.

Ahir, mentre em rentava les dents abans d'anar a dormir vaig posar la ràdio en marxa, estava a Catalunya Ràdio, la pública catalana, eh!, i estaven fent 'Sèries i punt!' (això ho vaig saber després buscant amb ajuda del tiet Google) i Cristina Bordas, la presentadora, recomanava sèries explicant una mica el contingut i posava a continuació un tall de diàleg en anglès!! Així sense cap més explicació. Molta gent, afortunadament, entén l'anglès, la llengua que s'ha convertit en l'esperanto real (per cert, molts joves no tenen ni idea de què és l'esperanto!). D'acord, però així no farem que la llengua catalana no es mori. Com ho fem? Jo m'he passat la meitat de la vida anant i recomanant veure cinema en versió original, sí, però la vull subtitulada en català i si ho passo per ràdio no hi ha subtítols, benvolguda Cristina Bordas. Només el 28% de persones a Catalunya utilitzen el català d'entrada al relacionar-se amb altri. Hi ha diferents estadístiques però no massa diferència de les unes a les altres.

La nova ordenança per regular i fomentar l'ús de bicis i patinets elèctrics (VMP) que el Ple Municipal ha aprovat per unanimitat diu coses tan inversemblants com que "no podem passar per la vorera però sí pels carrers vianantitzats del centre sempre i quan no hi hagi aglomeracions i es pugui mantenir una distància de seguretat amb el vianant (1,5 metres)". Com diu? Pot passar pel carrer de Santamaria o carrer de Santiago Rusiñol a les 11 h o les 12 h o a les 17 h o 18 h? Una distància de 1,5 metres?. És que els que han aprovat aquesta ordenança no han caminat per aquests carrers mai? És que no sabem que en aquesta ciutat és on hi ha més cotxets de nens petits de tot el país i més gent gran que vol passejar tranquil·lament, sense ensurts? I no em poso a parlar dels cascos, de les assegurances i del desconeixement de les normes de circulació per no fer-me pesat.

Afortunadament m'anuncien que, probablement (encara no he rebut la comunicació oficial) la jubilació que encara cobro després de cotitzar 48 anys assolirà un augment del 2,5%. Això em tranquil·litza perquè llegeixo, segons les fonts, que l'IPC només ha pujat durant l'any 2021 un 6,5%, altres diuen el 5,5 i altres, encara, diuen que de veritat, és a dir, considerant els consums inevitables passa, del 8%. O sigui que la meva capacitat de compra o de pagament, es pot mirar de qualsevol de les dues maneres, només baixarà un 3% en el cas més optimista o un 5,5% si sóc pessimista i, em sembla, que em quedo amb aquest darrer, no perquè sigui pessimista eh!, sinó perquè sóc conscient.

Benvolguts lectors, els que encara m'aguantin, els desitjo que l'any que comença sigui millor, però que molt millor que el passat, no he escrit res de la pandèmia que en la sisena onada ha afectat molta més gent del meu entorn tot i que, afortunadament, lleument, com si fos una grip benèvola. I acabo aquesta carta als Reis demanant això: si sou mags, lliureu-nos de la pandèmia maleïda quan més aviat millor!

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.