Les famílies ens hi hem d'arremangar perquè els infants i adolescents passen a l'escola el 12% de les hores d'un any. Si -tant de bo- dormissin el 30% que pertoca, les famílies som responsables del 58% del seu temps i aquí és on els hem d'acompanyar, educar, limitar i certament ho fem per acció o per omissió.
És en aquest temps quan ens veuen utilitzar a nosaltres els dispositius i les pantalles; si hi estem enganxats i a què, si és una eina de treball o només d'oci, si som les xarxes socials i què hi fem... i com Fra Exemple és el millor educador, tenim l'oportunitat. "La dignitat del lideratge és la coherència de dir i de fer" com diu Xavier Güell al seu llibre "El lideratge del Frare". No valen només els discursos abrandats sobre les bondats o maldats de les pantalles, només val la coherència.
Personalment, soc partidari de diferir tot el possible, tot el necessari, lliurar un telèfon intel·ligent a un infant o adolescent, en primer lloc, per experiència pròpia: funciona; en segon lloc, perquè la majoria d'experts en educació i salut així ho aconsellen. Tots podem tenir raons "de pes" per creure'ns que el nostre fill de 12 anys "necessita" un mòbil intel·ligent... però hi ha raons per no creure-s'ho i alternatives raonables.
Una de les raons per criticar la mesura és que els manlleva als fills la possibilitat d'adquirir les competències digitals. Crec que no és cert, perquè a l'escola es pot parlar de l'ús dels dispositius, utilitzar els de l'escola i adquirir el criteri, les destreses, i les competències necessàries sense necessitat d'utilitzar el dispositiu personal, si el tenen, dels alumnes.
I vull fer èmfasi en el criteri, aquell que ens ajuda a discernir el que està bé del que no està bé i que s'aprèn primer a casa i es reforça a l'escola. Ara que Gregorio Luri ens ha ressuscitat Jaume Balmes, cal apel·lar a la seva obra "El criterio" com a mètode per assolir la veritat, la certesa i la bellesa, i la seva anàlisi sobre la importància de l'ordre i la coherència en el pensament i la vida humana.
Però als pares, qui ens ajuda? El Consell d'Europa, amb bon criteri al meu entendre, ha elaborat un seguit de guies senzilles per abordar, a l'escola i a la família, els reptes del "ser en línia", com a procés d'acompanyament al món digital (també en català!). Existeixen aquí guies elaborades des de la perspectiva de la salut i de l'educació per abordar el tema en família.
L'escola i l'AMPA tenen un gran paper de suport i acompanyament a les famílies, i les hem de reclamar i aprofitar.
Només cal que les famílies entomem el repte d'educar, perquè som els primers i principals responsables de l'educació dels nostres fills, perquè tenim la potestat parental, perquè tenim els recursos a tocar i perquè ens hi juguem molt.
JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.