Inicia sessió 
Registra't
No puc parlar amb coneixement de causa de moltes de les persones que s'han triat per a aquesta comissió, i ja s'ha publicat a bastament la trajectòria que justifica la seva tria així com els seus biaixos, llasts i deutes.
Del que si puc parlar és que la conselleria ja tenia totes les dades necessàries, que té l'obligació de gestionar un sistema, un ecosistema, i que disposa -o hauria de disposar- dels recursos per ajudar a redreçar la situació.
També sé que ha menystingut massa temps les parts importants de l'ecosistema: famílies i professorat -i direccions. Com és sabut, un ecosistema és un "sistema d'organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d'un espai definit." El sòl il·lumina, les plantes estan al servei dels animals, la cadena tròfica és el natural i manté l'equilibri. Al final, un ecosistema sa i ric no és més que una intricada xarxa de relacions on totes les parts depenen les unes de les altres. Si modifiquem els papers naturals, el desequilibri fa tendir al caos i a la desaparició, perquè depèn d'aquest equilibri entre els diversos components.
Hem après dels ecosistemes naturals el paper que juga cada factor, cada espècie: la desaparició forçada del llop al parc de Yellowstone va posar en perill tot l'entorn; la reintroducció va equilibrar l'ecosistema.
Eliminar la família i el professorat de l'equació, o minvar o limitar el seu rol ha estat devastador. La reducció dels continguts enfront de la idolatria de laboratori per les competències o les innovacions ha estat excessiu, per absolutista. La burocratització del rol del mestre i el menyscabament de la família ha estat letal.
Potser cal aixecar el cap, identificar les bones pràctiques que ja existeixen i fer el mateix arreu. Per què centres amb molta diversitat i pocs recursos donen bons resultats? Per què tenim uns currículums que menystenen la capacitat i el potencial d'esforç dels mateixos alumnes i exclou les capacitats del professorat? Per què no es dediquen els recursos adients allà on calen? Per què no es prioritza i es gestiona bé el Pressupost de la Generalitat? Per què no s'ha introduït generalitzadament la tutoria personal i compartida, valorant el paper conjunt de famílies i professorat? Per què s'ha ajudat a deteriorar mediàticament el prestigi del professorat?
Tot això té respostes i les sabem; només cal la valentia d'enunciar-les, assumir-les i posar-les en pràctica. I, insisteixo, el més progressista quan ets a la vora del precipici, és fer passes enrere i revisar el camí.
JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.