Inicia sessió 
Registra't
Malgrat que no està de moda a Catalunya, el que es veu que funciona és l'exigència, els coneixements, la memòria i l'autoritat en un ecosistema educatiu i social de pluralitat i la llibertat. La pluralitat de models, que les famílies puguin escollir i, per tant, implicar-se en el que trien. I la llibertat dels mestres de fer el que saben què cal fer i que saben fer. Des de les administracions es malfia tant de la capacitat de les famílies i dels mestres per fer allò que saben que és bo? La LOMLOE està sent una pedra gegantina a la sabata de tothom. És un dels elefants a l'habitació que tothom nega. Un altre elefant és la politització ideològica de l'educació, manllevant els pares la seva potestat parental. Però n'hi ha més, d'elefants...
Vàrem lluitar perquè no s'aprovés aquesta nova reforma, elaborada i aprovada amb traces antidemocràtiques, i un cop aprovada vàrem barallar que se n'ajornés l'aplicació perquè no era el moment, sortint dels confinaments, de fer experiments que han sortit fatal.
Una primera anàlisi "sorprenent" llegit a la premsa: la concertada té molts millors resultats. No és sorprenent, perquè respon a aquest duet de pluralitat i llibertat, on les famílies s'impliquen perquè trien i el professorat (amb més hores de classe i menys sou que a la pública) té un projecte clar entre mans i ben dirigit. Molt a millorar, sempre, però ja es veu que funciona.
Segona anàlisi escoltada, i rectificat per políticament incorrecte: la diversitat i els nouvinguts a l'aula són un llast. Ja se sabia des de fa gairebé 20 anys, però no s'han destinat recursos a acollir, a l'escola inclusiva, a incrementar professorat i especialistes allà on calen. Les polítiques "de repartiment" són un fracàs si no hi ha al darrere un projecte inclusiu amb recursos.
Barrejant les dues anàlisis anteriors, se'n farà un tercer fàcil i totalment fals, perquè hi ha qui denuncia que a la concertada no hi ha nouvinguts ni diversitat. És la demagògia fàcil que sentirem, especialment des de l'esquerra postmoderna (atiada per tertulians ignorants que ens fa pensar que la majoria d'ells -amb honroses excepcions, que callen- són lloros estocàstics que repeteixen els mantres fàcils). Aquesta anàlisi és fàcil i falsa perquè, segons les dades oficials, el percentatge de diversitat i nouvinguts és equivalent a la pública i a les escoles d'iniciativa social, en funció de la seva participació en el Servei d'Educació de Catalunya.
Si ens hem equivocat, i s'han equivocat molt, parem. Cal consciència de l'error per part de tots, penediment, propòsit d'esmena i no tornar-hi.
JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.