Inicia sessió 
Registra't
Tenim, o millor dit no tenim, els currículums per a l'any vinent. Potser pel juliol? I molt contestats pels propis mestres!!! S'hi retallen continguts i es demonitza la memòria (com més rucs millor), però no cal patir. Es produirà el miracle que disposar d'una paella boníssima sense saber-ne ni els ingredients, ni el perquè dels temps de cocció, perquè Google els donarà tot fet o trucaran un 'delivery' de moda per no morir-se de gana.
Tampoc tenim, hores d'ara, l'ordre de calendari publicada que tanta pressa corria i que justificava la tramitació per la via d'urgència fa ja tres mesos, sense consultar ningú ni escoltar el Consell Escolar de Catalunya, màxim òrgan de consulta i representació de la comunitat educativa.
De la llengua potser no cal parlar-ne, perquè supera ja l'estrictament educatiu, i quan cau en mans de la política, ja no és educació ni és res. A cop de no fer res, pot ser danyí tot el que passi. I sempre pagaran els mateixos: famílies, mestres i alumnes.
Tot plegat, portem quatre mesos parlant de tot menys d'educació de debò. I això només és una breu pinzellada de l'estat d'ànim d'una part majoritària de la comunitat educativa. Però no deu ser important, perquè segueixen passant les setmanes i gairebé res avança en una direcció correcte.
El que és, o hauria de ser, un dels pilars del país sembla un vaixell desnortat i a la deriva.
Particularment, no soc ningú per dir què cal fer o què no. Però el sentit comú ens diu que un govern ha de governar, sí, però ha de fer-ho en benefici dels ciutadans i del país. I que una de les columnes fonamentals del país, l'educació, segueixi a la deriva és ben galdós.
Què tal si apliquem d'una vegada el decret 150/2017?
Què tal si apliquem la LEC?: el Servei d'Educació de Catalunya, el finançament per a la gratuïtat real, l'autonomia de centre, el dret a escollir dels pares l'educació que volen per als seus fills.
Què tal si deixem de menystenir la iniciativa social amb decisions, manca d'informacions i pseudoestudis interessats, i que només fan que assetjar-la i culpabilitzar-la de tots els mals del sistema. Quina barra!
Potser hi senten, però no escolten.
JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.