Inicia sessió 
Registra't
Els joves, davant de la influència de cultures diferents i dels estímuls tan diversos que reben des dels mitjans d'informació, requereixen una educació més centrada en la reflexió i l'argumentació. En aquest sentit, la universitat haurà d'assumir una posició crítica davant del coneixement i de les tecnologies d'informació, de manera que propiciï una transformació a fons del sistema en diferents aspectes: En la reflexió sobre la necessitat d'abordar noves formes d'ensenyament que promouen l'aprenentatge continuat, en el plantejament de maneres diferents de formar, i en actualitzar els docents i recapitular la docència com a essència de la universitat.
Per això, cal que les institucions comptin amb professors que desenvolupin una docència que els permeti donar suport als joves en el desenvolupament de la seva autonomia, de la seva capacitat d'aprendre de manera independent, d'analitzar, criticar, assumir posicions i optimitzar els seus recursos. Dit d'una altra manera, docents que facin de la seva tasca, un projecte de vida. En la mesura que això no es dugui a terme, els nostres futurs professionals presentaran dos problemes: primer, creure que tot està donat i segon, el de voler imitar-ho tot. Cal doncs que els nostres joves estableixin la certesa que són possiblement molt més del que creuen ser; i que poden donar molt més del que tenen.
En aquest mateix sentit, intentem plasmar la importància de la consciència que ha de tenir el docent a la seva pràctica educativa, insistir que la reflexió i l'argumentació són dos elements de partides primordials en el desenvolupament comunicatiu entre el docent i l'estudiant. És qüestió d'habilitat per part del docent captar la realitat educativa tal com es presenti -sí- la del medi sociocultural. Vol dir que, l'objectiu és capturar amb la major subtilesa cadascun dels factors que intervenen de manera lineal o no lineal en el seu veritable valor, sense trencar l'estructura curricular, que amb diferent importància escalonen les formes principals i les formes secundàries del fet educatiu. Així, el rol del docent universitari hauria d'incloure conèixer, analitzar i comprendre la realitat educativa que, des de les diferents dimensions, es presenta a la vida quotidiana dels joves universitaris.
Per això el veritable paper del docent, tantes vegades esmentat, és intervenir en aquesta realitat mitjançant estratègies adequades per a l'ensenyament de continguts a subjectes específics en contextos determinats. D'aquesta manera, el jove universitari entendrà el sentit de competència, no d'aquell noi o noia que ha de córrer o avançar més al llarg d'una carrera professional; sinó al contrari, el d'un jove o una jove universitària que participi dels continguts que es troben en el seu context i que, per tant, li competeixen. Així, s'aconsegueix que l'estudiant no entengui i comprengui només; sinó que, s'apropiï dels problemes i els posi possibles solucions; perquè a partir d'aquí deixi de creure que tot està donat i només cal imitar-ho tot.
D'altra banda, és adequat admetre algunes característiques de què disposa la universitat. Pensem-hi fonamentalment com un espai de construcció de significats i sentits, com una micro-societat en què es teixeixen totes les relacions socials des de diferents angles tals com poden ser: l'amor, l'odi, les disputes pel poder i el domini, el protagonisme simbòlic, el silenci i el respecte per l'altre.
Ara bé, pensem a la universitat com un espai d'argumentacions on s'intercanvien discursos, comunicacions, valoracions ètiques i estètiques; en síntesi, un espai d'enriquiment i d'intercanvis simbòlics i culturals. L'important aquí és que els professors proporcionin un llenguatge i una estratègia per arribar als seus estudiants i així millorar els seus esforços en l'ensenyament per aconseguir una major autonomia.
Qualsevol disseny curricular, sense importar la institució, ha de tenir en compte la complexitat pròpia dels processos de construcció del coneixement i la seva aplicació sense oblidar la diversitat del jove (diversitat dels grups humans, la seva realitat dins de l'aula, institucional i sociocultural-contextual). Per això, un dels grans errors del docent és pensar que ensenyar només és una qüestió tècnica, memorística i mecànica. Sorgeix llavors la inquietud: Què els deixaríem als nostres estudiants?
Tots podem entendre que l'argumentació és un tipus d'exposició que proposa defensar, amb raons, una idea que es pretén provar. Però, per què parlem d'argumentació en aquest article? És el recurs més efectiu per comprovar que aquest jove realment estigui complint la comesa d'apropiació als coneixements. És llavors quan l'estudiant argumenta qualsevol problemàtica a partir d'elements amb els quals ell se senti identificat, del seu dia a dia.
Després, sorgirà un estudiant "que sap fer" un bon ús dels seus coneixements. Futurs professionals capaços de construir societat a partir de les necessitats comunes, compromesos amb la participació activa i interessats pel pensament crític autèntic. Seria interessant, doncs, que uns dels objectius dels nostres professors universitaris fos el desaprenentatge tradicional mitjançant l'estímul de capacitats i el desenvolupament d'habilitats. La vida universitària transcorre, doncs, en la complexitat de l'entreteiximent d'una doble realitat: l'ancestral mètode d'ensenyament acostumat per una població considerable de professors universitaris i les necessitats d'aprenentatge veritables dels joves a càrrec del seu context circumdant.
Queda clar, doncs, que no es neix sinó que s'arriba a ser professional, en la mesura que s'aprengui a viure en un espai que ofereix les garanties possibles d'aprenentatge autònom i integral. Això implica comptar, entre altres coses, amb docents preparats d'acord a les exigències i els avenços científics i tecnològics. Perquè així puguin contribuir oportunament en la formació de persones competents en el bon ús de la raó, del que ha de ser, del saber fer i per tant del saber parlar.
Finalment podem dir que el docent, com a pont entre la cultura acadèmica i la vida quotidiana dels joves universitaris, és una guia on es va perfilant una direccionalitat: la d'ensenyar a viure amb sentit, és a dir, ensenyar a pensar. No es tracta de saber-ho tot, però sí comprendre que allò que es visqui tingui sentit. I no que, per contra, hi hagi éssers alienats dels seus propis costums i tradicions, analfabetes funcionals o, si es vol, desinteressats pel pensament crític-argumentatiu-autèntic-analític-reflexiu.
FABIOLA GARCÍA GONZÁLEZ és Col·laboradora d'Edbuilding. Editora a SchoolRubric en Español. Professional en Lingüística y Literatura de la Universidad de Cartagena, Colombia. Magister en Educación de la Universidad del Salvador, Argentina.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.