L'actriu, mestra i exponent d'una de les darreres generacions d'actors que encara saben dir el vers, ens va delectar amb el seu sentit del ritme, amb el domini de la paraula i de la pausa, i amb la seva veu càlida i ben timbrada que ens transportava cap el món de l'emoció. En els contes, la Zerafina, la història de la criatura que es va trobar un bitllet o el vampir calderià, posem per cas, li van permetre entrar dins una vessant més interpretativa i ens va fer adonar fins a quin punt domina també el recurs narratiu.
La resolució escènica no va ser tan brillant. L'escenari estava distribuït en tres conjunts d'elements, il·luminats cadascun amb un llum zenital, que destorbaven més que no pas ajudaven a la comprensió. Faristol amb tamboret alt, taula amb cadira, i una mena de puf propiciaven un intranscendent deambular de l'actriu del faristol a la taula i de la taula al faristol, amb un tercer element, el del puf, que ni tan sols va utilitzar.
Un espectacle auster, acord al temps de crisi, que trobava els seus millors moments quan l'espectador tancava els ulls i es deixava transportar al món de l'imaginari a través de la veu de la Carulla, apropant-nos als ancestres de la tradició oral transmesa de pares a fills, i en especial d'àvies a néts.
Dolors Vilarasau
FITXA TÈCNICA
ITINERARI DE PARAULES.
Antologia de poesies i contes feta per Montserrat Carulla
Intèrpret: Montserrat Carulla
Producció: Entresol de Produccions
TEATRE LA UNIÓ
Divendres, 7 de novembre de 2008
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.