Inicia sessió 
Registra't
L'obra planteja el pes de la tradició i del passat a través de la moral hipòcrita i conservadora de la Religió encarnada en la versió original en el Pastor Manders (secularitzat en la nova versió com Sr. Manders). Enfront d'aquesta societat tancada i opresiva, Elena Alving, la dona que ha patit en la pell la doble moral del marit difunt, sentirà la necessitat irrefrenable d'explicar la veritat al fill. Una dona, de la nissaga de les 'Nores' o les 'Heddes Gabler' - heroïnes ibsenianes-, que troba la seva evolució personal a través de la lectura.
Magda Puyo serveix aquesta dura i candent crítica social amb un muntatge molt ben estructurat, que aposta més per les imatges sensuals i sexuals que per la paraula d'Ibsen. Un muntatge que troba una bona resolució escènica en unes mampares de metacrilat, dissenyades per Ramon Simó, miralls que reflecteixen els personatges, i en altres ocasions, mostren els fantasmes del passat o el subconscient sexual dels personatges, creant un doble plano molt suggerent que potencia en especial la idea de retorn del passat. Un espectacle que, segons la meva opinió, té dos greus mancances que el fan caminar amb un parell de crosses:
Una és l'adaptació que signa la pròpia Puyo amb col·laboració amb Carles Mallol. Fullejant la sorprenentment poc envellida versió de Pompeu Fabra i Joaquim Casas Carbó en la reedició del 1924, i l'acurada traducció que Feliu Formosa va fer per al muntatge que el 1987 Francesc Nel·lo va fer pel Centre Dramàtic del Vallès, -ambdues traduccions modèliques, fidels i rabiosament actuals- sorprèn aquest interès de la directora-coadaptadora actual en esmenar la plana a Ibsen. En el muntatge el pastor luterà es substituït per l'advocat neocon amic de la família, desaprofitant tot el llast que la religió ha significat històricament per la lliberació de l'individu, i la modoseta Regina és substituïda per una mena de puteta en zel permanent. Les aportacions textuals tampoc son massa brillants: una perorata sobre els diferents tipus de família a la societat actual, un text -que no ve al cas- de Sylvia Plath, i un seguit de frases absolutament prescindibles.
Per mi, l'altre gran error és l'histrionisme i l'afectació amb que fa actuar els actors amb continus subratllats textuals, Veient el muntatge pensava quina llàstima tant de talent desaprofitat, començant pel de la pròpia Puyo, i acabant pel dels grandíssims actors d'aquest repartiment, sacrificats en ares a una suposada 'modernitat'. I quin greu per Ibsen!
Dolors Vilarasau
FITXA TÈCNICA
ESPECTRES
de Henrik Ibsen. Versió de Carles Mallol i Magda Puyo
Intèrprets: Emma Vilarasau (Elena Alving), Jordi Boixaderas (Sr. Manders), Ramon Pujol (Oswald Alving), Mingo Ràfols (Jakob Engstrand), Queralt Casasayas (Regina Engstrand).
Escenografia: Ramon Simó. Construcció de l'escenografia: Arts-cenics/Centre Cultural de Sant Cugat. Vestuari: M. Rafa Serra. Confecció de vestuari: Goretti. Ajudanta de vestuari (Berta Riera). Sastressa: Àngels Roca. Caracterització: Anna Merino. Il·luminació: Kiko Planas. Musica original i disseny de so: Àlex Polls. Edició de video: Jordi Porqueres-Multimedis. Regidor: Hector Morris. Ajudant de direcció: Carles Mallol
Direcció: Magda Puyo
Direcció de producció: Jaume Flor. Produccció executiva: Raquel Doñoro. Ajudanta de producció: Marina Vilardell. Direcció tècnica: Miguel Montes
Producció: Teatre Romea
TEATRE-AUDITORI DE SANT CUGAT
Divendres, 24 d'octubre de 2008
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.