Inicia sessió 
Registra't
Els símptomes del riure es varen produir d'immediat tot just encetada la conferència: la senyora de darrera reia com una gallina, al davant un senyor ho feia tapant-se la boca, al meu costat una dona xisclava i un grup d'adolescents a l'altra banda reien a l'uníson. Jo ho feia d'una manera entre circumspecta i sorneguera, intentant conservar la dignitat que si li suposa a un(a) crític(a) de teatre.
I és que els tres experimentats doctors honoris causa pel riure (que no puc recordar a qui s'assemblen) van estar en tot moment rigorosos i coneixedors de l'ofici i de les paraules -perdó, dels gestos- ja que es tractava d'una conferència classe magistral ?gestual?.
Els doctors, tot i utilitzar mètodes que poden semblar poc heterodoxos com el llenguatge del còmic, la cançó o la disfressa -pròpia més aviat de còmics com ara el Tricicle-, varen estar rigorosos en la metodologia i varen practicar l'empirisme amb el públic de la sala entregat.
El Dr. Carles Sans va estar com sempre murri, una mica ?canalla?, expressiu. El Dr. Paco Mir, seriós, pausat i precís. El Dr. Joan Gràcia, senzill i proper. Tots tres amb un domini del gest i de l'ofici adquirit al llarg dels anys. El muntatge de llums, el vídeo i el vestuari per la conferència, igualment esplèndids. Els psicodrames, perdó, psicocomèdies: el de l'ascensor, el del museu, el del faquir, el món al revés de les falses embarassades, el client i el cambrer matant mosques amb canons, el pintor de retrats, el conte amb banda sonora, el pacient enguixat de braços que vol fumar una cigarreta.... tots van ser notables, alguns fins i tot antològics.
El més curiós del mètode d'aquests cel·lebres doctors (que s'assemblen a algú que no puc recordar) és que tot i estar contrastat científicament, causa immediatament efectes miraculosos -com si haguessis anat a Lourdes. El públic del Teatre Auditori que havia entrat amb signes de preocupació, segurament pel termini de la hipoteca, i parlant per telèfon amb l'estrès marcat al rostre després d'una dura jornada de treball, varem sortir tots junts, abraçats els uns als altres, llençant els mòbils a l'aire i amb un somriure beatífic als llavis alleugerits de qualsevol preocupació. Avui i demà hi tornen. Els ho recomano, sempre és més econòmica i saludable la risoteràpia d'aquest tres doctors del riure que les oneroses factures de Cal Psiquiatre.
Dolors Vilarasau
FITXA TÈCNICA
GARRICK
de Tricicle. Música: Pere Bardagí. Música addicional: Jaume Vilaseca
Actors: Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir
Escenografia: Sebastià Brosa i Laura García. Construcció de l'escenografia: Tallers del Teatre-Auditori de Sant Cugat. Disseny d'il·luminació: Lluís Martí. Disseny de so: Tarek Rayan. Tècnic de so: Ricardo González. Disseny de vestuari: Anna Güell. Realització de vestuari: Època. Màscares i atrezzo:Elisa Ramos. Efectes especials: Enric Masip. Producció tècnica: Peni Barrachina.
Guió, direcció i producció: Tricicle
TEATRE-AUDITORI DE SANT CUGAT
Divendres, 6 de juny de 2008
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.