Des que Sergei Prokofiev escriu aquesta música per a ballet, i des del muntatge de Labrovski del 1.940 aquesta peça, que en el seu moment va ser incompresa i innovadora, ha temptat a nombrosos coreògrafs i ballarins com Tudor, Ashton, MacMillan, Neumeier, Bejart, Nureyev....i un llarg etcètera.
Duato es planteja un repte quan afronta aquest muntatge de dansa narrativa basada en la història dels dos amants de Verona immortalitzats per Shakespeare. El mèrit d'aquest Romeu i Julieta de Duato, tal com es va dir en el seu moment, és que sense apartar-se de la tradició crea una coreografia innovadora, clàssica i contemporània, alhora. Tot representant un parèntesi en la seva trajectòria en acceptar en la seva maduresa una obra de dansa narrativa, ell que sempre s'havia mostrat seduït per a formes més abstractes. Un parèntesi, que tot s'ha de dir, val per tota una obra artística
En aquesta revisió de la coreografia del 98 que varem veure dissabte cal destacar el fet que Duato no ha tocat ni un bri dels moviments originals ni de la posada en escena, i que l'obra és conceptualment la mateixa, el que ha fet ha estat infondre un nou esperit i sentiments als moviments dels ballarins. A aquesta re-creació ha ajudat sens dubte la injecció de nova saba que aporten els nous ballarins, ja que la renovació dels intèrprets és total -deu anys són molts per un ballarí!-
En la funció de dissabte varem assaborir de nou els moviments enèrgics i elegants en les baralles i duels dels Capuletos i Montescos. I els moviments sensitius, lírics, emocionals, en els solos i pas a dos de la parella protagonista interpretats per Luisa Maria Arias i Gentian Doda. Duato ha mimat especialment el personatge de la dona, una Julieta adolescent i impetuosa, recreada amb virtuosisme i sensibilitat per una Luisa Maria Arias que està esplèndida.
Tots els personatges principals ballen amb una gran expressivitat i tècnica imprimint caràcter a cadascun dels personatges que interpreten : la dida ( Sthephanie Dalphond), els pares de Julieta ( Ana Teresa Gonzaga - Dimo Kirilov), Mercutio (Francisco Lorenzo), Paris (Fabrice Edelmann)....
Les escenes de conjunt són igualment magnífiques i denoten la gran tècnica i professionalitat d'un conjunt que de la mà d'aquest energètic i virtuós Nacho Duato ha arribat a una alta valoració artística i al reconeixement internacional. Per molts anys, i que nosaltres els puguem seguir fruint a la nostra ciutat.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.