Sembla que Puccini i el llibretista d'ambdues peces Giovachino Forzano, almenys pel que fa al “Gianni Schicchi”, parteixen d'una al·lusió a aquest personatge real que Dante situa a l'infern en la seva “Divina Comèdia”, per la seva fama de suplantar personalitats.
La primera història, la de la desgraciada “Suor Angelica”, òrfena i mare soltera condemnada de per vida a un convent, estaria més aviat en l'esfera del purgatori que li fa passar la seva Tia Princesa, separant-la del seu fill acabat de néixer. La pobra monja només és podrà guanyar el cel gràcies a la intervenció de la Verge Maria que li permet veure el seu fill, que per més Inri, ha mort. Una història amb una trama lineal que té per origen un dels múltiples miracles medievals atribuïts a la Verge, i que musicalment té l'interès i l'originalitat d'un repartiment per a personatges i veus femenines, amb fragments d'inspiració melòdica i una música d'una delicadesa que podríem qualificar de femenina, amb un final musical inconclús.
El més notable d'aquesta primera òpera va ser sens dubte la intervenció de la contralt Mariel Aguilar en el personatge de Tia Princesa. La seva veu profunda, el seu parafrasegi i la composició del personatge de la perversa tia de la protagonista, van estar a una gran altura. La soprano Miki Mori també va brillar amb llum pròpia en el paper de Suor Angelica, en una partitura de difícil execució ja que es mou constantment en el registre dels aguts, amb especial dramatisme en el “Senza mama”. La correcció i les bones qualitats de moltes de les intèrprets de l'entorn dels Amics de la Òpera, va ser la tònica dominant de la resta de cantants i del cor. De la mà de Daniel Martínez, l'Orquestra Simfònica del Vallès i el cor van sonar amb delicadesa i lirisme, amb troballes escèniques com la del cor i intèrprets entre bambolines i l'escena buida i només il·luminada.
L'altra peça, “Gianni Schicchi”, és una òpera bufa. En aixecar-se el teló ens trobem una situació amb tots els familiars plorant, no tant per la mort de Buoso Donati, de cos present, sinó per que ha deixat l'herència als frares de la ciutat, fins que el jove Rinuccio proposa l'ajut del camperol Gianni Schicchi, el pare de la seva promesa Lauretta. El protagonista se les enginya per suplantar el mort, ara moribund, i fingir una última voluntat fent un nou testament, que se suposa que serà en favor dels familiars i no dels frares. El que succeeix és que Gianni Schicchi decideix fer el testament a favor d'ell mateix. Els familiars, que han de pagar els costos del notari i dels testimonis, se senten enganyats i pagant el beure i saquegen la casa emportant-se'n tot el que poden.
Amb aquesta divertida i alliçonadora història el públic, i sobretot el director escènic, es varen poder rescabalar de l'ensopiment i la carrincloneria de la primera producció. Pau Monterde va jugar amb mestria amb uns personatges propers a la “comèdia dell arte”, imprimint-los un ritme àgil i una gestualitat i comicitat molt treballades.
Una obra coral, amb molt bons intèrprets vocals i escènics, on destaquen l'experimentat Enric Serra amb moltes taules com a protagonista creïble de la història, el tenor César de Frutos com a Rinuccio, en especial a l'ària “Firenze è come un albero fiorito”, i la soprano Montserrat Martí com a Lauretta, que va cantar amb sensibilitat “O mio babbino caro”.
Al final Schicchi és dirigeix al públic i es justifica, tot queixant-se que Dante l'hagués situat a l'infern, quan la seva finalitat era tan noble com el fet de costejar el matrimoni de la filla, i demana l'aplaudiment del públic. Aquest es va produir per a orquestra, cantants i producció. Ja saben allò de “tot va bé, si acaba bé”.
Dolors Vilarasau
FITXA TÈCNICA
SUOR ANGELICA I GIANNI SCHICCHI
de Giacomo Puccini. Textos de Giovacchino Forzano
SUOR ANGELICA
Intèrprets: Miki Mori (Suor Angelica), Mariel Aguilar (La Zia Principessa), Amàlia Medina (La Badessa), Laura Vila (La Suora Zelatrice), Daniela Sarmiento (La Mestra delle Novizie), Eugènia Montenegro (Suor Genovieffa), Laia Puigmartí (Suor Osmina), Esperança Vergés (Suor Dolcina), Marta Valero (La Suora Infermiera), Alexandra Elzinga i Marta Planella (Le cercatrice), Laura Obradors i Carme Arrieta (Le novizie)
GIANNI SCHICCHI
Intèrprets: Enric Serra (Gianni Schicchi), Montserrat Martí (Lauretta), César de Frutos (Rinuccio), Mariel Aguilar (Zita), Albert Deprius (Gherardo), Elisa Vélez/Beatriz Jiménez (Nella), Joan Sebastià Colomer (Betto), Josep Pieres (Simone), Carles Daza (Marco), Ana Belén Gómez (Ciesca), Jordi Sánchez (Notari), Alexis Trejos (Metge), Ramon Cifuentes (Pinellino), Alexis Trejos (Guccio)
Director d'orquestra i del cor: Daniel Martínez. Director d'escena: Pau Monterde. Assistent d'escena: Miquel Gorriz, Disseny d'escenografia: Elisabet Castells. I·luminació: Nani Valls. Disseny vestuari: Eva Selma.
Producció: COR AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL. ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS
TEATRE-AUDITORI DE SANT CUGAT
Divendres, 16 de maig de 2008
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.