Inicia sessió 
Registra't
“La Nina” de Montserrat Cornet -present a la sala-, és un text que va com anell al dit al tipus de sensibilitat de la directora. L'any passat, amb motiu de l'any Rusiñol, el grup de Teatre Espiral ja va tenir la oportunitat de representar un text de la mateixa autora.
A l'espectacle de diumenge, Montserrat Cornet explica la història d'una dona que volia una nina -i ser ella mateixa una nina-. Una història d'una dona amb infància de guerra, adolescència de postguerra, que passa de la tutela del pare a la tutela del marit -vint anys major que ella-, per després exercir de mare d'un home emmarat, i amb posterioritat de fer de germana gran d'un home més jove, fins a aconseguir -ja madura-, la plenitud en la relació amb un home que després resulta ser casat. Fins a trobar-se ella mateixa en la seva llibertat i en la seva autonomia en la soledat de la tercera edat.
El treball de l'actriu Isabel Valbuena és lloable, ja que tot i la seva relativa joventut, -és una àvia qui explica la història- fa creïble en tot moment el seu personatge i transmet emoció i verisme en tot el que fa i el que diu. Una actuació memorable amb l'únic llast d'una pronúncia insuficient, tot i la bona voluntat d'una actriu castellanoparlant.
Un deix de Ses Illes és el que volgudament marcava Encarna Adelantado en el monòleg de Carme Riera. Un monòleg que és tot un clàssic dins aquests Cicles de Teatre Breu i que l'Encarna no ha deixat de representar des del seu debut fa catorze anys. El treball de l'actriu és convincent a l'hora d'explicar al doctor del sanatori mental la història d'aquesta dona pagesa amb la mania de la neteja i de llençar coses que no fossin importants, que sent aquest nus, buit existencial a la seva vida. L'Encarna, com sempre, va estar modesta i discreta exercint d'actriu amb una gran naturalitat, com si això del teatre ho hagués mamat tota la vida.
El monòleg del fals pacifista, el més ideològic amb les corresponents dosis d'ironia i de sornegueria, va ser segurament el que lligava menys en el registre dels altres dos, i Rafa Usero el va defensar d'una manera oscil·lant i amb problemes -altra vegada- de pronúncia castellana.
Els tres monòlegs anaven vestits amb tres escenografies diferents. La primera corpòria, i les altres dues a partir de la il·luminació i els gobos, amb el plus de sensibilitat que Kel Rejat aporta a la part tècnica dels treballs del grup valldoreixenc.
Forts aplaudiments al final de l'espectacle. Premi al treball i a la consolidació del Grup de Teatre Espiral, personificat en la Trini Escrihuela i el seu equip, que no han parat de fer mèrits per fer del teatre a Valldoreix una realitat, espectacle rere espectacle, Mostra rere Mostra.
Dolors Vilarasau
FITXA TÈCNICA
TEATRE BREU '07
“La nina” de Montserrat Cornet, “Es nus, es buit” de Carme Riera, i “L'home pacífic” de Rodolf Sirera
Actors: Isabel Valbuena, Encarna Adelantado i Rafa Usero.
Escenografia: Espiral. Cap tècnic, llum i so: Kel Rejat. Maquillatge: Xelo Macías. Regidoria: Mari Paz Vilasaló/Salvador Fenollar. Ajudants de direcció: Natàlia Gonzàlez/Mari Paz Vilasaló/Maria Viñas.
Direcció: Trini Escrihuela
Companyia: Grup de Teatre Espiral
CASAL CULTURAL DE VALLDOREIX
Diumenge, 4 de maig de 2008
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.