Inicia sessió 
Registra't
Efectivament, l'escriptora nord-americana Joan Didion escriu aquest assaig autobiogràfic com a conseqüència de dos fets que trasbalsen la seva vida: la mort sobtada del marit, el també escriptor Jon Gregory Dunne ocorreguda el 30 de desembre del 2003, i la mort posterior de la filla adoptiva, la fotògrafa Quintana Roo Dunne, esdevinguda amb vuit mesos de diferència. La filla, que havia superat un coma, esdevingut abans de la mort del pare, i que li permet assistir al seu funeral, en tornar d'un viatge a Califòrnia, sofrirà una caiguda que la portarà altra vegada al coma, i a la mort.
L'octubre del 2004 Didion escriu “The year of magical thinking” la novel·la que després adaptarà per a l'escena en forma de monòleg, versió que actualment s'està representant a Nova York amb Vanessa Redgrave com a protagonista i que aquí ens arriba en una traducció molt acurada de Joan Sellent.
L'obra planteja, com un llibre d'autoajuda, les etapes d'una situació de dol. Des de la negació del fet de la mort del company a través d'una sèrie de subterfugis i raonaments, -exemplaritzat en el tema de quan decideix desprendre's d'una part de la roba, i no ho pot fer amb les sabates: “Si guardo les sabates, potser tornarà” (el si condicional que es la base del pensament tribal i que dona títol a l'obra)-, fins a l'acceptació final, passant per tot el seguit dels records que desencadena la pèrdua. El text tampoc estalvia detalls dels informes mèdics o dels “tràmits” que comporta la mort d'un ésser pròxim.
Tot això queda vehiculat mitjançant un muntatge més conceptual que anecdòtic, amb una posada en escena d'un blanc sense màcula, que recorda l'asèpsia d'un bisturí. Tall afilat i precís com el llenguatge de l'escriptora que no pot amagar els sentiments d'una pèrdua irreparable.
La Marta Angelat està esplèndida en aquesta lluita per verbalitzar i intentar raonar amb un pensament analític un fet inexplicable. El dolor soterrat està latent en tota la seva interpretació. L'espectacle desprèn una idea de “veritat”, lluny de l'artifici escènic. Interpretació esplèndida, matisada i contrastada, no aliena al treball de direcció d´Òscar Molina que marca els recorreguts vitals de la protagonista mitjançant objectes, peces de vestuari, situacions escèniques, amb una banda sonora signada per Sergi Virgili que ajuda al tema del record.
En resum un espectacle esplendorós que és un regal a la intel·ligència i a la sensibilitat de l'espectador.
Dolors Vilarasau
FITXA TÈCNICA
L'ANY DEL PENSAMENT MÀGIC
De Joan Didion. Traducció de Joan Sellent
Actriu: Marta Angelat
Vestuari: Lydia Delgado. Espai sonor: Sergi Virgili. Disseny de llum: Albert Barberà/Lluís Martí. Ajudant de direcció i regidoria: Montse Tixè. Direcció: Òscar Molina
Producció: La Lluna Nova
NAU DE CULTURA DE VALLDOREIX
Dissabte, 12 d'abril de 2008
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.