Constato que el text de Belbel escrit aquell llunyà any 93 tenia quelcom de premonitori de la realitat actual i que la línia que apuntava l'obra, escoltant la representació d'anit al Casal de Mira-sol, no ha fet sinó refermar. Una de les frases inicials de l'obra, que comença amb la pluja que es desencadena: “Després d'aquest temps sense ploure, precisament avui...” ja havia fet esclatar el riure i la complicitat d'un públic que havíem arribat en paraigües a la representació. Una sequera que és metàfora de la realitat actual, sobretot pel que fa a les llibertats individuals.
A l'obra un grup de treballadors d'una gran empresa es troben al terrat del gratacels on treballen. En aquest espai intermedi de llibertat -entre els despatxos de l'empresa formada per individus alineats, mecanitzats, competitius, i el carrer que s'entreveu des del pis quaranta-vuit de l'edifici i el cel amb les aus voladores -donen sortida a la seva irrefrenable necessitat de fumar i, de passada, als seus impulsos més primaris, a les seves fantasies, il·lusions, i també frustracions.
La proposta de Mira-sol teatre ens acosta a la part més banal d'una obra que és mou entre la superficialitat i la transcendència, entre el desig i la realitat, entre la comèdia i aquesta atracció per senten la majoria del seus personatges per l'abisme.
La interpretació oscil·la entre una molt bona feina dels més veterans del grup, en especial de Pep Miramunt i Josep Sala en una primera escena encertadíssima amb una dicció i projecció de veu molt bona dels dos actors, la correcció d'Anna Cabrero , la simpatia de Salva Sánchez com a Missatger, una Directora Executiva interpretada per M.Teresa Ibáñez excessivament mecanitzada, i un grup de tres actrius novelles, amb una debutant Olga Sanz (Secretària rossa) que defensa un personatge marcat amb línies massa gruixudes, i unes discretes Mari González i Anna Miñarro.
Rosa Sicart imprimeix un bon ritme a un espectacle, que un públic entregat i entusiasta, que omplia de gom a gom la sala no va parar d'aplaudir en totes les seves escenes.
En sortir, deixant el grupet d'espectadors fumadors que a fora apuraven la darrera cigarreta després de la representació, amb l'olor de terra mullada després de la pluja i reflexionant sobre el final esperançador de l'obra i sobre l'ambientàs que hi havia al Casal, vaig pensar si tot plegat no seria una premonició d'un futur també esperançador pel teatre santcugatenc. Si més no, donem temps a què les llavors que està posant aquesta gent de Mira-sol germinin en aquesta terra mullada.
Dolors Vilarasau
FITXA TÈCNICA
DESPRÉS DE LA PLUJA
de Sergi Belbel
Actors: Josep Sala (Programador informàtic), Pep Miramunt (Cap administratiu), Olga Sanz (Secretària rossa), Anna Miñarro (Secretària morena), Anna Cabrero (Secretària pèl-roja), Mari González (Secretària castanya), Salva Sánchez (Missatger local), M. Teresa Ibáñez (Directora executiva)
Escenografia: Mira-sol Teatre. Vestuari: Montse Delgado. Perruqueria i maquillatge: Marta Pàmies. Il·luminació: Alba Johé/Albert Cuellar. Efectes especials: Josep Castany. Regidora: Pepa Gómez. Ajudants de direcció: Jusa Adell/Montse Delgado. Direcció: Rosa Sicart
Producció: Mira-sol Teatre
CASAL DE MIRA-SOL
Divendres, 11 d'abril de 2008
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.