JET LAG ESCÈNIC


  • Comparteix:

'Com pot ser que t'estimi tant' es fruit de la conjunció de dos potents maquinàries escèniques, la de les T de Teatre, amb la marca creada per les actrius arrel de l'estrena l'any 91 dels 'Contes Misògins' i les respectives ramificacions d''Homes' i de 'Criatures', i la d'aquest rei Mides de l'escena, autor i director argentí afincat entre nosaltres, que és el Xavier Daulte.

És lògic que les T de Teatre busquin una nova fórmula després de tants anys d'aplicar-se en els coneguts monòlegs monotemàtics als que ens tenen acostumats i es lògic que ho facin posant-se a les mans de Daulte, de provada solvència, que exerceix de dramaturg i director, creant per primera vegada un espectacle on les T de Teatre se cenyeixen a uns personatges i a un text dramàtic pròpiament dit , encara que, tot sigui dit, és un vestit a mida fet per a les cinc actrius.
L'obra està concebuda com un thriller homenatge al cinema de terror, amb els seus flash-back constant, veu en off, cops d'efecte -alguns molt previsibles- i en el constant transvestisme dels personatges, que té la seva expressió màxima en les bessones Candela i Lola, un doble personatge -el més bombonet de l'espectacle, interpretat per una magnífica i atabalada Míriam Iscla.
Dues històries entrecreuades: la de les tres germanes (la Mireia i les dos bessones) i l'amiga Vicky, i la història de l'assetjament a la Lídia -en absència del marit- i la inspectora Sònia. Dues històries que es creuen i donen lloc a diverses trames. Dues històries que donen peu també a una altra maquinària escènica, la de la enginyosa escenografia giratòria ideada per Jon Berrondo, que porta l'encuny del Teatre Nacional. Amb un tercer espai poètic i imprevisible, el de la presó, que s'obre al final de l'espectacle.
Les cinc actrius ( Míriam Iscla, Marta Pérez, Carme Pla, Mamen Duch i Àgata Roca) fan un treball meritori, encara que en molts moments tenim la impressió que el seu treball no pot superar els arquetips que tenim de totes elles i que tan han explotat en els seus anteriors treballs al teatre i al Jet Lag televisiu. Entre tanta màquina escènica ves que no acabem tots desubicats i una mica marejats.

Dolors Vilarasau


COM POT SER QUE T'ESTIMI TANT
de Javier Daulte. Traducció: Víctor Muñoz

Actrius: Mamen Duch ( Lídia), Míriam Iscla (Candela, Lola), Marta Pérez (Mireia), Carme Pla (Vicky) i Àgata Roca (Sònia)
Il·luminació: Albert Faura i Carlos Lucena. So: Francisco Grande. Escenografia: Jon Berrondo. Vestuari: Marian Coromina. Direcció: Javier Daulte.
Coproducció: T de Teatre i Teatre Nacional de Catalunya


TEATRE AUDITORI DE SANT CUGAT
Divendres, 28 de març de 2008



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.