Inicia sessió 
Registra't
Pau López / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Em guio més pel que he sentit a dir de mi que del que jo mateix recordo. Però recordo un moment en especial, a pàrvuls, una nota que em van posar els mestres a final de curs i que em va xocar molt perquè posava que era un ''busca-raons''. Jo no tenia aquesta visió de mi, em considerava un nen normal, que juga amb els altres, però no un busca-raons. Després, cada vegada em vaig anar fent més tímid i introvertit. Però més tard vaig entendre que potser no era tan tímid ni introvertit, sinó més aviat callat. Parlo poquet i fluixet.
Com recordes la teva etapa d'estudiant? Eres d'aquells a qui els agradava anar a escola o et feia mandra?
No recordo mai haver gaudit d'anar a l'institut. Però sí que recordo, i en tinc un molt bon record, de les amistats. I, de fet, encara perduren. La meva colla d'amics és, sobretot, la que ja era a l'institut. Un d'ells en Miquel Herrada, exdirector d'aquí, de Cugat Mèdia.
La teva habilitat amb el dibuix és tan bona que fins i tot el director de cinema J Bayona et va demanar que li fessis un story-board.
I tant! Vaig fer part de l'story-board de la pel·lícula ''El Orfanato''. Jo havia acabat a l'Escola Superior de Cinema de Catalunya (ESCAC) i un dia vaig anar a Escándalo Films, la productora de l'escola. Vaig anar-hi a portar uns projectes que tenia i allà estava en J Bayona, parlant amb el Sergi Casamitjana, el director de la productora. I em van dir ''escolta Pau, en J necessita fer uns dibuixos per un guió que té. Tu l'hi podries fer?''. En J Bayona ja em coneixia perquè havia sigut professor meu de direcció a l'escola. Sortint de la productora en J Bayona em va portar a una botiga de còmics, en va comprar un parell i em va dir ''mira, m'agradaria que l'story-board tingués aquest estil de dibuix''. Vaig estar dibuixant uns quants mesos. Tinc un record molt bonic amb el Jota Bayona perquè mentre jo dibuixava en una cafeteria ell trucava al director Guillermo del Toro per veure si s'havia pogut llegir el guió.
Quan decideixes estudiar a l'ESCAC, amb quin objectiu ho feies? És a dir, què et veies fent o què volies arribar a fer?
Quan vaig entrar em veia com tothom, dirigint una pel·lícula en un futur. Però una vegada entres t'adones de tot el que hi ha rere una pel·lícula i que existeixen molts departaments. Direcció artística, direcció de fotografia, muntatge, so, producció, guió... Molta gent entra a l'escola pensant en la direcció, però després s'adonen que gaudeixen més fent una altra cosa, per exemple, amb el muntatge. Jo em veia dirigint pel·lícules i per sort vaig acabar entrant en aquest món i vaig aconseguir fer algunes cosetes.
Algun dels teus curtmetratges ha tingut molt èxit, com és el cas del de 'Les claus'.
Estic molt orgullós perquè va ser un projecte que vam fer, sobretot, entre col·legues. El que més m'importava era gaudir-lo amb la gent que estimo, i el vaig produir jo mateix. Vaig poder estalviar uns diners i el vaig poder pagar. Estic molt content de com va quedar, els actors ho van fer molt bé i vam aconseguir un distribuïdor que el va moure per festivals i va guanyar alguns premis, com el FICCAT, o un altre al Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Vam estar a les portes d'entrar en un festival europeu molt important, però a l'últim moment va entrar un altre curt.
També ets amant de la fotografia, especialment dels retrats. I has arribat a l'estudi acompanyat de la teva càmera. Per què t'agraden els retrats?
Perquè m'encanta poder retratar les persones. Intento retratar, no l'aspecte físic, sinó la persona que hi ha rere la mirada. M'agrada molt. Em fascina retratar una persona en una imatge, en un moment congelat. A més, has d'aconseguir que la persona a qui retrates estigui còmode, que és una cosa que costa molt. És per això que la majoria de les persones que retrato són companys de feina, gent a qui conec i hi ha certa confiança... Fins que no dispares 50 vegades no comencen a sortir les coses interessants, que és quan la gent està més desimbolta.
Pau, la teva eina de treball és la veu. Com arribes al doblatge i a l'enregistrament de publicitat?
De fet, quan estava estudiant cinema ja feia temps que em fascinaven les radionovel·les antigues. Aquelles veus, aquelles interpretacions, explicant històries sonores... Així que vaig parlar amb el meu amic Miquel Herrada, que aleshores treballava a la ràdio, i em va posar en contacte amb el director de l'emissora, l'Albert Mallol. Li vaig presentar un projecte sobre explicar contes, però com si fos ràdio teatre. Em va demanar que li portés una mostra i així ho vaig fer. Vaig agafar un conte que m'agradava molt i el vaig gravar a la ràdio amb música, efectes i veus. Li va encantar. Com que finalment va programar el meu espai a les onze de la nit vaig pensar a agafar contes més per a adults, obres de teatre curtes, coses de Woody Allen, Edgar Allan Poe...
Un dia em van preguntar si volia fer anuncis i m'hi vaig llençar de cap. Vaig fer anuncis a la ràdio durant uns anys fins que vaig anar a parar a un estudi de doblatge on em vaig trobar l'actor Joan Pera. Coneixia en Joan Pera d'haver coincidit en un rodatge feia temps. Em va veure i em va preguntar si podia doblar uns dibuixos, i com que no tenia feina en aquella època, doncs en Joan me'n va ensenyar i presentar a la professió del doblatge.
Quins són els últims projectes que has fet?
L'últim projecte que he fet, i que es pugui dir, és la pel·lícula 'Beetlejuice Beetlejuice'. També aparec a 'The Brutalist' i a 'Nosferatu'. No faig uns papers molt reconeixibles, perquè també en faig de molts tipus, moltes veus rares, i de vegades no se'm reconeix.
Cuides especialment la teva veu?
Abans la cuidava més i com més m'obsessionava amb cuidar-la, més coses agafava. Ara ja he après a treballar amb la veu com estigui. Si sona constipada, treballes constipat. Si sona bé, treballes bé.
Tan amant que ets del cinema, que fins i tot hi vas trobar l'amor.
Sí, sí. Vaig conèixer la que és la meva dona, la Joana. Ella treballava als cinemes Sant Cugat venent entrades, crispetes i de tot. I un dia em vaig enamorar, però és clar, ella estava treballant i jo anava al cinema com a espectador. Com que no li volia dir mentre treballava, m'esperava a veure si la trobava a fora la feina per dir-li alguna cosa i no, no hi havia manera. Fins que un dia vam trobar l'oportunitat i bé, molt bé.
Si d'aquí a uns anys tornes al programa, que t'agradaria venir a explicar?
No ho sé, espero que per quina nova història he pogut explicar, o per quina història he estat ficat.
Pau López
M'encanta poder retratar les persones, intentar no retratar el seu aspecte físic, sinó la persona que hi ha darrere de les mirades. M'agrada molt.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.