Inicia sessió 
Registra't
Andrés Alcaraz / Foto: Cedida
ESCOLTA-HO
La cançó es diu 'Parce', un terme molt popular a Colòmbia. És una paraula que utilitzem per dir 'col·lega' o 'company' a una altra persona. Tot i això, la cançó parla d'aquella manera que tenim, de vegades obsessiva, de buscar l'amor. La tornada de la cançó diu això, ''eso es lo que le pasa a Parce a uno por enamorarse. Huye antes de que te alcance, es imposible escaparse.
Tu publiques sota el nom d'Alcarabanda, no amb el teu nom. Aquest projecte és de llarg recorregut, perquè ja fa gairebé 25 anys que el vas engegar. En quin punt està el projecte, per quines etapes ha passat i per què va començar a Colòmbia i ha continuat a Barcelona?
Jo vaig venir a Espanya amb la idea de fer música. Ja tenia el meu projecte, que sempre s'ha anomenat Alcarabanda, com un acrònim del meu nom. Vaig gravar un primer disc a Colòmbia, abans de venir, però l'any 2001 el meu millor amic Diego em va dir que marxéssim, que aquí a Colòmbia no hi faríem res. Tots dos ens vam matricular en una acadèmia de música a Barcelona, Microfusa, així vam poder venir a Espanya amb una visa d'estudiants.
La primera porta que se'ns va obrir ens va oferir una cosa que no ens esperàvem. Ens van dir ''ens agrada molt el que feu, però sou colombians no feu rock, millor feu reggaeton''. A mi no em va interessar massa la proposta, però el meu amic va insistir que era la primera oportunitat que teníem després de molts anys. Se li va acudir que podríem fer reggaeton, però per a altres persones. És a dir, produir-lo. L'any 2008 vam escriure el primer èxit de reggaeton a Espanya, 'Yo soy tu gatita' i aquesta cançó ens va canviar la vida. Avui dia ens continua generant beneficis.
Però què és el que més t'omple? Si haguessis de ponderar entre escriure pels altres i el teu projecte musical, quin percentatge posaries a cada cosa?
En aquest moment, 50-50. Escriure cançons és completament necessari. Quan veig a la gent de festa ballant encara 'Yo soy tu gatita', una cançó que vaig escriure sense cap pretensió, penso que tot el que he viscut com a immigrant ha valgut la pena. Ara mateix estic en un moment vital molt estable. Quan vaig arribar era només Alcarabanda i ara m'encanta tenir gent a casa per compondre, produir, gravar, publicar cançons... M'ho passo molt bé fent reggaeton, encara que soni irònic. I el rock que faig per a mi el necessito per viure.
Com ha estat la teva experiència com a persona que abandona el seu país buscant fortuna i somnis en un altre. T'han sorgit molts obstacles?
En realitat he tingut molta sort. No he tingut feines horribles ni caps abusius. Sempre m'ha anat bé amb les persones que m'han ajudat i m'he envoltat de molt bona gent. Quan vaig acabar els meus estudis de producció musical a Microfusa va ser un moment clau pel que fa als meus papers. Un amic i productor de Badalona em va contractar perquè pogués regularitzar la meva situació. Després vaig treballar en una empresa que es deia Ediciones Musicales Clippers i també em van ajudar. Tinc molts bons amics.
I com arribes a Sant Cugat?
La meva vida de cantautor tràgic va acabar fa molts anys... Després de patir per qüestions de l'amor, finalment vaig trobar la meva dona i em vaig casar. Ella és professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i en aquell moment ja em comentava que estava cansada d'anar i venir cada dia de Barcelona. La meva dona té uns cosins a Sant Cugat que visitàvem sovint i cada vegada que veníem la ciutat ens agradava més i més. Llavors, va arribar un punt en què vam començar a mirar i vam trobar la que és casa nostra, prop del Parc Central.
A banda de la teva parella, hi ha una persona molt important a la teva vida, el teu amic Diego, de qui hem parlat i amb qui vas venir a Barcelona. Amb ell sou socis de l'empresa Cuarto Estudio, però se'n va anar a Colòmbia una altra vegada. Què feu ben bé a Cuarto Estudio?
Cuarto Estudio és la productora que alberga tots els meus projectes musicals. Clar, quan ens van començar a arribar feines no podíem continuar cobrant en negre, per això vam muntar una empresa. Érem el meu soci i amic Diego i jo, però després de la pandèmia ell va considerar que la seva etapa a Espanya havia acabat i se'n va anar a Medellín, allà hem muntat un estudi molt professional i jo aquí a Sant Cugat tinc el meu estudi. Qui vulgui venir a fer música aquí amb mi, estaré encantat.
Treballar a distància és molt més fàcil que abans. Jo gravo veus al meu estudi, li envio pistes, faig mescles, li envio una idea de lletra i ell m'envia una melodia... L'amistat continua igual de forta que sempre. Parlem cada dia, però ara només ens veiem per Nadal.
Andrés, per què no ens parles d'aquestes produccions que has fet per a altres artistes?
He fet coses d'estils molt diferents, però per continuar parlant del reggaeton, un dels artistes més importants amb qui he treballat ha sigut Juan Magán. Amb ell he fet tres cançons; una que era amb la cantant Soraya; una altra amb Belinda, que es deia 'Te voy a esperar' i que era la banda sonora de la pel·lícula 'Tadeo Jones', tot un èxit, i una altra, 'Angelito sin alas', que era una col·laboració amb el cantat DCS. Les lletres d'aquestes cançons són totes meves i la producció la vam fer entre Juan Magán, el meu amic Diego i jo.
Un altre gran amic és Henry Méndez, conegut en l'ambient de la música llatina i a qui li hem escrit diverses cançons. Pel que fa a artistes internacionals la romanesa Inna, la reina del dance a Europa, va viure a Barcelona perquè tenia una parella catalana. Fa un parell d'anys va fer un disc tot en castellà i es va posar en contacte amb mi. Vaig anar dues setmanes a Bucarest i l'àlbum va sortir ara fa un parell de mesos. També he treballat amb Il Divo, a Sergio Dalma li he escrit una cançó, a Malú li he escrit una cançó, a Edurne li he escrit diverses cançons...
Abans d'acabar ens agradaria comentar una altra faceta teva, la que té a veure amb el canal de Youtube de música infantil Tina y Tin. Com sorgeix aquest projecte?
Quan va néixer el fill del meu amic Diego, li va escriure una cançó personalitzada. Llavors, el seu germà en volia una amb el nom de la seva filla, i el seu cosí en volia una altra... Aquí vam pensar que hi havia negoci i vam enregistrar tot un àlbum de 10 cançons amb tots els noms que vam trobar. Vam gravar tot un àlbum, amb 2.000 noms en castellà, 500 noms en català i vam inventar uns personatges que es deien Tina y Tin.
Andrés Alcaraz
La cançó es diu 'Parse', però simplement perquè fem servir molt aquesta paraula. No obstant això, la cançó parla d'aquesta manera, potser de vegades obsessiva, en què tots busquem l'amor, però quan el trobem no sabem què fer amb ell. Llavors, la tornada de la cançó diu ''es lo que le pasa a Parse a uno por enamorarse''.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.