Inicia sessió 
Registra't
Ramon Piqué / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
L'any 1992 va ser per a tu un any difícil. Ara ens ho explicaràs, però ens agradaria saber què queda del Ramon Piqué d'abans d'aquesta experiència?
Jo vivia a Mira-sol, però quan la Guàrdia Civil em va detenir estava a Montcada. El primer que faig, quan torno a Catalunya perquè quan comencen les detencions, en aquell moment estava a les Canàries per feina, és anar a veure els meus pares a Montcada perquè es tranquil·litzessin, però la Guàrdia Civil ja m'esperava. Però a Mira-sol també m'estaven esperant. M'estaven esperant als dos llocs.
En quin moment arribes a Mira-sol? Perquè ara vius a la Floresta
És curiós perquè vinc a viure a Sant Cugat l'any 1992. Venia de Barcelona, vaig estar uns pocs anys a Mira-sol, vaig tornar a Barcelona i ja fins ara, fa uns vint i escaig anys que vaig venir a la Floresta, que és on m'estic i on, en principi, no tinc cap motiu per moure'm.
Després d'aquesta experiència amb l'Operació Garzón, que vas patir al costat d'un altre santcugatenc, l'Eduard Pomar i en la qual us van aplicar la llei antiterrorista, vau patir maltractes per part de la policia i vau estar retinguts i incomunicats, quina petjada t'ha deixat tot això a tu?
Penso que la meva vida hagués estat diferent si no hagués viscut aquest episodi. No sé com de diferent, però està clar que m'ha marcat per sempre i en molts sentits, no només internament, perquè no deixa de ser també un procés de coneixement i de subversió, sinó perquè també m'he dedicat durant molt temps en els àmbits polítics i socials relacionats amb els drets humans i la denúncia de la tortura. Encara avui dia són temes que em preocupen, que m'ocupen i que m'hi dedico.
Com se supera un episodi d'aquest tipus, personalment i emocionalment?
Fas preguntes molt pertinents, tot i que no sempre són fàcils de respondre amb la contundència que de vegades un esperaria. Sí que és veritat que hi ha alguns mecanismes que personalment em van ajudar, per exemple, és important en una situació tan traumàtica com aquesta poder compartir-la, i no és fàcil explicar això. No és fàcil explicar la tortura, de la mateixa manera que no és fàcil explicar una violació. Recordo que una de les coses que vaig haver de fer quan vaig sortir en llibertat va ser explicar, per denunciar precisament el que havia passat, el que jo havia viscut. Això a mi em va costar molt.
La primera vegada que vaig explicar el meu pas per la Direcció General de la Guàrdia Civil de Madrid, quan vaig acabar no podia aixecar la mirada i mirar la gent. Tenia una sensació de vergonya, d'haver ensenyat les meves entranyes al públic. Però això, que per a mi va ser dur, alhora em va ser molt útil per poder posar distància. Això no vol dir que de vegades, quan parlo del tema, faig una connexió amb el passat que em deixa molt tocat emocionalment. Suposo que és part de com se superen aquest tipus de situacions. De fet, el psiquiatre xilè Jorge Barudy, que també va patir tortures ho explica molt bé. Diu que una persona torturada pot arribar a superar aquella vivència, però va fer un símil amb un paper arrugat. Tot i que vulguis allisar-lo, sempre queden les marques.
Poc després que el tribunal Europeu dels Drets Humans condemnés a Espanya per les tortures que vau patir, fundeu l’Associació Memòria contra la Tortura. Quina era l'objectiu de l'associació i quin paper juga ara?
En aquell moment l'objectiu de l'associació era tenir una eina que permetés donar suport a les víctimes de la tortura o de la violència policial perquè ens trobàvem que quan algú denunciava tortures o maltractaments els casos sempre s'arxivaven, la qual cosa volia dir que, la persona que denunciava sovint abandonava i llavors la impunitat era total. Nosaltres el que volíem era presentar-nos com a acusació popular per donar suport a les persones que presentessin aquest tipus de casos. Ens vam presentar a uns quants, no en vam guanyar cap. Però l'objectiu era acompanyar les persones perquè no estiguessin soles.
Encara hi ha episodis de tortures?
Pensa que des de començament de segle, i parlo de xifres que va recollir la Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura a l'estat espanyol, que és una plataforma que ja no funciona, però que va acollir diverses entitats de tot l'Estat, havia recollit més de 2.000 denúncies. Quan parlem de tortura, parlem de tortura física i psicològica. Això també ho hem viscut recentment amb gent que va ser detinguda en el context del procés.
Vas ser regidor de la CUP entre el 2015 i el 2017. Quin paper va jugar la política a la teva vida?
Quan vaig començar a posar-me en temes polítics no tenia ni edat de votar que jo ja feia campanya per votar en contra de la Constitució Espanyola. Això t'ho explico per dir-te que tota la vida he fet política. Per tant, arribar a fer de regidor és, potser, una conseqüència? Segurament. Però no he deixat de fer política, tan institucional quan ha fet falta, i també sense ser regidor.
Ara que t'has prejubilat, i amb totes aquestes inquietuds que tens, amb què ocuparàs el temps?
Justament estic a punt de presentar a Cal Temerari una biografia d'Antoni Lecha, un militant i referent independentista que va morir fa uns 12 anys. I una altra cosa amb què estic treballant des de fa uns mesos és un llibre sobre la repressió contra l'independentisme entre els anys 1977, que és l'any de l'Amnistia, i el 2010, que és aproximadament quan comença el procés i que vol visibilitzar que la repressió no va començar amb el procés sinó que fa molts anys que té unes clavegueres de l'Estat.
Ramon Piqué
Penso que la meva hagués estat diferent si no hagués viscut aquest episodi. No sé com de diferent, però està clar que m'ha marcat per sempre i en molts sentits, no només internament i de superació, sinó perquè també m'he dedicat durant molt temps en els àmbits polítics i socials relacionats amb els drets humans i la denúncia de la tortura.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.