Si has menjat alguna vegada al restaurant la Flama de la Bolera, segur que hi has parlat. És la cara visible de l'establiment considerat ''el germà petit'' de la Bolera, la dona que ho sap tot del restaurant i de la seva clientela. Luly Loor, l'actual directora de la Flama, recorda els seus inicis com a rentaplats a la Bolera, els seu progrés amb el català, així com el tracte 'gairebé de família' amb la clientela. Tot plegat ho ha explicat en una conversa al magazín radiofònic 'Faves comptades'.
ESCOLTA-HO
Què té la Flama que s'està emportant part de la clientela de la Bolera? A veure, no és que ens estiguem emportant la clientela de la Bolera, són ells els qui venen cap a la Flama. Venen pel bon servei, per la simpatia, per l'amabilitat, pel menjar... I bé, sobretot perquè fa anys que els clients em coneixen, perquè ja fa 24 anys que estic a l'empresa. Primer treballava a la Bolera, des de l'any 2001.
O sigui que tu, abans d'estar al capdavant de la Flama, treballaves a la Bolera. Quan i com va ser, que vas començar a treballar a la Bolera? Jo vaig venir de l'Equador cap a Espanya amb 21 anys, molt joveneta. Vaig venir per amor, imagina't! La meva mare no acceptava el meu xicot, el Christian, qui ara és el meu marit. Llavors, una amiga meva, la Sandra, que ja vivia a Sant Cugat des del 2000, va venir a l'Equador a buscar els seus papers i xerrant, xerrant em va dir ''Luly, doncs anem cap a Espanya''. Però ja em va advertir, ''A Espanya hauràs de treballar del que surti''. I així ho vaig fer, vaig venir cap aquí. Quan li vaig dir a la meva mare ella es pensava que m'oblidaria del Christian. Al mes d'estar aquí, amb el primer sou, li vaig comprar un passatge i me'l vaig emportar cap aquí. Vaig arribar un 6 de gener de 2001 i mai oblidaré el fred que feia aquí, em vaig passar la nit plorant, pensava ''què hi faig aquí?''.
De totes les feines que et van dir que faries, al final acabes al món de la restauració. Com és això? La meva amiga ja treballava a la Bolera, però ho volia deixar perquè compaginava massa feines. Va ser ella qui em va dir ''apropa't al restaurant i busca el Ramon, ell és el cap''. Quan hi vaig parlar i li vaig dir que buscava feina i ell em va contestar ''d'acord, i què saps fer?'' i jo ''res, però puc aprendre de seguida''. Aquell mateix vespre ja em vaig quedar treballant com a rentaplats.
Quan vas arribar no parlaves català, però ara el parles molt bé tant per treballar, per comunicar-te, per fer-te entendre... Com l'has après? Doncs d'oïda. No he anat a cap lloc a estudiar català, però no m'ha fet vergonya de llençar-me, de preguntar, de veure TV3... Cada dia veia les notícies i llegia diaris en català per aprendre. Les paraules que no entenia les preguntava. I saps què recordo molt? L'exalcalde Lluís Recoder venia molt a la Bolera, i ell era conscient del meu esforç. Un dia em va saludar, em va fer un petó a la mà i em va dir ''Luly, felicitats, noia, continua així'' i això em va donar forces.
Què diries que has après tots aquests anys treballant a la Bolera i a la Flama? He après a tenir molta humilitat, empatia i una actitud positiva. He après a no capficar-me per les coses, i si ha passat alguna cosa amb un client, procuro demanar perdó i solucionar-ho.
La teva relació amb els clients, amb el temps, s'ha convertit en molts casos en una relació amb amics, pràcticament, no? Més que amics, puc dir que es torna família. La veritat és que n'hi ha molts que ja no hi són, que estan al cel, i encara els recordo perquè arriba un punt que ja saps què mengen, què volen, què no volen... Hi ha molta gent que es converteix en família perquè venen diàriament.
Escolta Luly, i quina nota posaries a la clientela de Sant Cugat? En general, la gent és molt agraïda quan estan a gust. Sempre poden haver-hi errors durant el servei, però només cal que demanis disculpes i el client ja se n'oblida. Però jo, a la clientela d'aquí, els hi poso un 8,5.
Luly, abans d'acabar, recomana'ns un primer, un segon i unes postres de la Flama. Bé, ara mateix, el plat favorit, a més de temporada, són les carxofes. Un segon, et puc recomanar, els peus de porc i les guatlles. Aquí també agrada molt el xai. I unes postres? Doncs jo soc aficionada a la crema catalana, les fem a casa. I després un cafè americà.
DECLARACIONS
Luly Loor
Més que amics et puc dir que es tornen com família. La veritat és que n'hi ha molts que ja no hi són, que estan al cel, i encara els recordo perquè arriba un punt que ja saps què mengen, què volen, què no volen...
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.