Joan Ferri: ''La vocació de policia l'he anat adquirint amb els anys''
L'excap de la Policia Comunitària de la comissaria de Sant Cugat recorda els anys de servei al magazín 'Faves comptades'
Comparteix:
Ara que té temps, Joan Ferri gaudeix jugant al golf, cuinant i tenint cura del seu net / Foto: Cugat Mèdia
avui, a les 06:00 E Garrido / Faves Comptades EntrevistaPDF
Fa dos anys i mig que Joan Ferri va penjar l'uniforme de cap de la Policia Comunitària de la comissaria de Sant Cugat i des d'aleshores gaudeix de la ciutat d'una altra manera. Entre les aficions que ocupen el seu temps, fer d'avi, jugar a golf i cuinar són les que més el realitzen. En una entrevista al magazín 'Faves comptades', Joan Ferri no només recorda els anys de servei com a policia, sinó que també se sincera i parla dels seus projectes vitals.
ESCOLTA-HO
Podríem dir que ets de Sant Cugat de tota la vida, tot i que fins als 14 anys vas viure entre Sant Cugat i Barcelona. Com és que alternaves entre aquestes dues ciutats? Vivia a cavall entre Mira-sol i el barri de Sants de Barcelona, per la feina dels pares, els estudis meus i de la meva germana, l'esport. I en aquell moment sortia més a compte un pis amb un lloguer de renda antiga que pujar i baixar quatre persones cada dia.
Més enllà del vincle de l'habitatge i posteriorment laboral, has participat en les entitats de la ciutat. Vas estar a la famosa banda de la Creu Roja de Valldoreix. Com t'hi vas vincular? En aquell temps hi havia pocs llocs on el jovent pogués reunir-se i tenia amics que ja hi formaven part. El voluntariat a la Creu Roja em va cridar l'atenció i això de la banda va ser una cosa a part. El que més feia era el servei de voluntariat amb l'ambulància.
Molts coneixem la teva faceta de policia, però abans d'entrar al cos de Policia tu havies treballat de serraller. Sí, uns quants anys a Badalona. Vaig ser emprenedor i vaig muntar una serralleria especialitzada en la seguretat; reixes i altres elements de seguretat a la llar. Hi vaig estar quatre anys.
La crisi et fa buscar noves oportunitats laborals i decideixes que vols opositar al cos de Mossos d'Esquadra. Tenies vocació de policia? No tenia massa informació, però vaig conèixer una persona que s'hi presentava i em va animar. Amb la crisi em vaig haver de buscar les garrofes i tot i no tenir vocació em vaig preparar l'oposició i vaig tenir la sort d'entrar a formar d'aquest cos.
Quan no tens vocació, com comentaves, es va adquirint? Sí, la vocació la vas adquirint, però quan em vaig presentar jo ja tenia unes taules ben assentades amb tot el que em va aportar el voluntariat de la Creu Roja. Treballar als Mossos també és servir al ciutadà, però d'una manera diferent.
L'any 1985 entres als Mossos d'Esquadra, formes part de la segona promoció del cos. Com ha canviat la policia catalana en aquests gairebé 40 anys? Ha canviat radicalment. Perquè et facis una idea, quan vaig entrar, vaig estar els meus primers 9 anys a Girona i no arribàvem a 25 agents per encarregar-se de tota la província. Tirar el carro va ser difícil al principi, però vam ser molt ben rebuts per la ciutadania.
Ha estat difícil conciliar la feina de mosso amb la vida familiar? Els primers anys feia moltes hores, s'havien de cobrir molts serveis, i hi havia molta demanda... Com t'ho diria, abans hi havia més demanda que drets. I si a això hi sumes que molts de nosaltres volíem continuar estudiant, doncs costava conciliar-ho tot.
L'esport també ha format part de la teva vida. Has practicat judo i jujitsu i de fet has estat 17 anys instructor a l'escola dels Mossos. Què t'han aportat aquestes arts marcials? Seguretat en mi mateix, però també m'ha facilitat el fet de poder dedicar-me a la docència a l'escola de policia. Però ja no les practico. El cos és intel·ligent i els anys passen factura. Ara faig coses més adequades al meu cos i edat.
També t'has retrobat amb la cuina, que si ve ja t'agradava, ara aprofites per dedicar-hi més temps. Ets molt cuinetes? M'han xerrat que mires receptes a YouTube. Adapto els plats als gustos de casa, utilitzo productes de temporada i aprofito ara que tinc temps per fer plats més elaborats. Un dels plats que millor em surt són els peus de porc amb cargols.
A més, també ets president de l'Associació de Veïns de Mira-sol. No tens temps per avorrir-te. Com és que et vas engrescar? No fa gaire vaig trobar un grup de gent molt treballadora i em vaig animar a fer de president. N'estic orgullós perquè és una entitat que està a punt de fer els 50 anys i un dels fundadors va ser el meu pare. Per a mi és com servir al ciutadà i en concret als veïns de Mira-sol.
DECLARACIONS
Joan Ferri
La vocació la vas adquirint, però quan em vaig presentar jo ja tenia unes taules ben assentades amb tot el que em va aportar el voluntariat de la Creu Roja. Treballar als Mossos també és servir al ciutadà, però d'una manera diferent.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.