ESCOLTA-HO
El pediatre ha de tenir un especial interès en els infants i en acompanyar-los durant el que es refereix a la salut i el desenvolupament. Avui dia, però, la pediatria ja ha passat una mica com a la medicina interna de l'adult, que existeixen moltes subespecialitats.
Hi ha el pediatre generalista, que és com a internista, el pediatre més proper d'atenció primària, i després hi ha altres subespecialitats: el cardiòleg pediàtric, el pneumòleg pediàtric o el pediatre dedicat a les cures intensives. Tots som pediatres, tots tenim vocació per atendre els nens, i cadascun des d'una perspectiva més estreta o més específica.
Abans tenia una consulta aquí a Sant Cugat. Com va viure aquesta època?
La pediatria primària permet acompanyar el nen no tan greu amb problemes de salut que, afortunadament, la majoria tenen solució i és molt gratificant. També és molt gratificant poder veure'ls créixer com passen per les diferents etapes, tant el nen com les seves famílies.
En contraposició, a la unitat de cures intensives pediàtriques, per exemple, aquest seguiment longitudinal no el tinc. Veig els pacients arribats i resoldrem un problema greu i després marxem d'alta i a la gran majoria no els torno a veure.
És una gestió més complicada a l'UCI?
Evidentment, els nens a l'UCI venen per problemes greus que s'han de resoldre, que posen en perill la seva vida. A la consulta primària els infants tenen problemes que no són greus des del punt de vista de risc vital, tot i que uns quants d'ells poden ser molt importants pel seu correcte desenvolupament, per la seva qualitat de vida, i perquè puguin assolir el màxim des del punt de vista vital. Són dos tipus de problemes diferents, no diria que són uns més importants que l'altre.
I ara també es troba a la unitat d'ECMO de la Vall d'Hebron. Quina és la tasca que fa aquesta unitat especialitzada?
L'ECMO és una tècnica concreta d'alta tecnologia que permet substituir la funció del cor i/o dels pulmons quan ja han fracassat la resta de tractaments. És una tècnica que s'aplica dins les UCIs, de nens o d'adults, i que permet guanyar temps. Aquesta tècnica ja fa molts anys que va entrar les unitats de cures intensives. En concret, l'apliquem des de l'any 2002.
Ens ajuda a nens que són sotmesos a cirurgies cardíaques molt complexes o problemes respiratoris molt greus. Hi ha altres grups com nens que necessiten arribar a un trasplantament de cor o de pulmó. Aquesta tècnica ens pot ajudar a fer que arribin fins al dia que apareix. I després puntualment, de vegades nens que en néixer tenen algun tipus de patiment i fa que els seus pulmons reaccionin malament i no funcionin bé. És un problema que normalment sol ser transitori i que s'acaba superant, però en aquest camí de superar-lo de vegades es fa molt greu i necessiten també l'ajuda d'aquesta tècnica.
Els nens no emmalalteixen a la porta de l'UCI, sinó on viuen i de vegades no tenen aquesta tecnologia disponible a a prop. Aleshores cal traslladar-se, que és el que s'ha incorporat els darrers anys, aplicar el tractament i portar-lo de tornada cap a l'hospital.
Us heu convertit com a un centre de referència
Sí, hi ha pocs centres que tinguin la capacitat de traslladar-se. Hem viatjat a diverses comunitats autònomes. En el cas de La Palma, no és el primer cas d'aquestes característiques, però sí que té una particularitat, i és que implica necessàriament un transport aeri, que sempre té una mica més de complexitat que el transport exclusivament terrestre. Però, trasllats amb aquesta tecnologia de nens d'un dia de vida, n'hem fet d'altres centres.
Estem en un procés d'organitzar amb el ministeri de Sanitat quins hospitals poden fer-ho, com s'organitzarà qui ha d'anar.
Creu que a Sant Cugat hi falta un hospital públic?
No soc planificador sanitari. O sigui que no m'atreviria a opinar, no tinc la percepció que hi hagi un dèficit d'atenció pública a Sant Cugat amb l'absolut. O sigui que tenim el nostre hospital públic de referència [a Terrassa], i si caldria justificar-ne un altre, la veritat és que no entra dins del meu àmbit d'especialitat. Com a ciutadà de Sant Cugat no m'he senti mai desprotegit per la sanitat pública.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.