Inicia sessió 
Registra't
Laia Font recorda els seus 41 anys a l'Ajuntament als estudis de Cugat Mèdia / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Vaig veure un anunci que va sortir a La Vanguardia i una veïna dels meus pares va dir que es presentava i mira, jo també vaig presentar la instància. Em van cridar, vaig fer primer unes proves de màquina d'escriure, després unes altres, vaig anar passant proves i, al final, em van avisar que sí, que ja podia començar a treballar. Tot això va començar un 15 de març de 1983.
De què s'encarrega Secretaria General?
Assessora legalment l'alcaldia, els regidors i les comissions que es fan. S'ha de donar fe de la legalitat de les actuacions de l'Ajuntament. És com si fos un notari, per entendre'ns.
Imagino que deu haver canviat molt la feina durant aquestes quatre dècades, no?
Sí, sí. Ha canviat moltíssim. Ara tot és digital, tenim ordinadors i en aquella època tot es feia en paper. Recordo que, una de les feines que feia el secretari, era mirar-se els butlletins de l'Estat, de la província, el de la Generalitat... I si trobava alguna cosa que podia interessar a algun altre departament, demanava fer fotocòpies i ho enviava a tots els departaments perquè estiguessin assabentats.
Els dies que hi havia ple, com treballàveu?
El secretari prenia nota per escrit de les intervencions dels regidors. Més tard ens ho dictava a nosaltres i en fèiem un resum. Abans, quan l'ajuntament estava a la plaça de Barcelona, gravàvem l'àudio en uns cassets petits i que escoltàvem en un magnetòfon que ens obligava a tirar endavant i endarrere l'àudio a mesura que l'anàvem escoltant.
Laia Font i els seus companys l'últim dia de l'ajuntament a la plaça de Barcelona / Foto: Cedida
Amb les videoactes. Gràcies a l'impuls que li va donar l'actual secretari, ara fa uns 4 o 5 anys, ja no hem d'estar escoltant amb els cascos i anar introduint, perquè ja es grava el vídeo i l'àudio. Home, també hi ha feina perquè s'ha de confeccionar l'acta i els talls de veu. No és una feina automàtica, però comparat amb el que era, molt millor.
Quan entres a l'Ajuntament a principis dels 80, és un moment en què el català s'intenta impulsar, oi? Com va anar aquesta qüestió al llarg dels anys?
Recordo que quan vaig entrar al 1983 el secretari ens dictava molts informes i escrits en castellà que enviàvem fora de l'Ajuntament. Jo ho vaig passar molt malament al principi quan em començaven a dictar en català, perquè jo, el català, no l'havia estudiat. De mica en mica vam fer cursos de català a l'Ajuntament fins a arribar a la normalització.
41 anys treballant al mateix lloc deu donar per moltes històries i anècdotes. En recordes alguna que ens puguis explicar?
Un dia, en una intervenció que crec que era de l'exalcalde Joan Aymerich, va parlar de la universitat Carnegie Mellon de Pensilvània. I jo, vinga a escoltar i no entenia què deia. Finalment, vaig posar el que em va semblar, que parlava d'una tal Carme Gimelo. Jo pensava que era el nom i cognom d'una senyora. I després, una companya que es va revisar l'acta i ho va llegir em va dir ''escolta, què has posat? Si no és això, és la universitat''. I ens va fer molta gràcia.
Hi ha algun moment de la feina que t'hagi marcat, que et quedi a la memòria?
Recordo un dia que el secretari em va trucar. No sé si era un dissabte o un diumenge, però em va sorprendre la trucada. Era per demanar-me si podia anar a treballar l'endemà, crec que era diumenge, perquè havia mort en Jaume Tubau, que era regidor de l'Ajuntament i llavors havia de convocar un ple extraordinari. És un dels moments així més trists perquè era una persona molt estimada.
Durant aquests anys has treballat amb vuit alcaldes diferents. No sé si tens alguna anècdota que puguis explicar. Perquè és clar, el tracte persona a persona cadascú tenia el seu...
Amb el primer, amb l'Àngel Casas, vaig coincidir poc perquè ja acabava el mandat. Després vaig coincidir amb l'Oriol Nicolau, que és qui em va fer l'entrevista. El Joan Aymerich també era molt proper. La veritat és que de tots tinc bon record. Tots han sigut molt propers i molt macos.
Laia, amb la jubilació comença una nova etapa. Com l'encares?
De moment, encara estic aterrant. I bé, ja m'aniré organitzant. Però avorrir-me, segur que no m'avorriré.
Laia Font
Recordo el secretari que em va trucar un dissabte o un diumenge. Em va sorprendre molt la trucada i era per demanar-me si podia anar a treballar l'endemà, crec que era diumenge, perquè havia mort en Jaume Tubau. És un dels moments més tristos, perquè era una persona molt estimada.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.